#SangtraïtSimfònic

Article d'opinió del guitarrista de Los Guardians del Pont, Joan Cardoner

| 29/08/2015 a les 15:00h
Arxivat a: Enderrock, Acústica, Sangtraït, LGP, opinió, festivals
Fa uns quants d'anys aquesta revista em va demanar que escrivís unes línies sobre el grup Sangtraït, que en aquell moment va anunciar la separació i acomiadament del grup després d'uns vint anys donant guerra pels escenaris.

LGP (d'esquerra a dreta: Quim Mandado, Martín Rodríguez i Joan Cardoner). Foto: Xavier Mercadé


No va ser fàcil escriure sobre uns companys amb qui havia compartit moltíssims escenaris; el grup se separava i em sabia molt greu, era el grup que més m' agradava de l'època, recordo que en el seu moment vaig escriure: "M'agradaria que un dia no molt llunyà es tornessin a ajuntar per poder tornar a gaudir de les seves cançons en directe".
 
Ara, no fa ni cinc anys, i sense adonar-me'n, em trobo tocant amb dos ex-Sangtraït, en Quim [Mandado] i en Martín [Rodríguez], Los Guardians del Pont o LGP, com vulgueu, quasi cinc anys tocant a per tot, i amb dos discos estem tocant el cel de satisfacció. Som feliços, fem heavy mètal, la gent ens estima i estem vivint una segona joventut. Però esclar, els meus companys vénen d'un grup de masses, i això es nota amb LGP; per lògica, records i estimació, el nostre públic ens demana que toquem cançons de Sangtraït, i així ho fem.
 
El públic plora amb "El vol de l'home ocell", es torna boig amb "Les creus vermelles" i jo, un dels seus fans, estic tocant amb ells.
 
Ho podeu imaginar? Doncs sí, jo sóc el primer emocionat. Imagineu-vos quan em van proposar de formar part de l'espectacle #SangtraïtSimfònic, en Quim, en Martín, l'Orquestra de Cambra de l'Empordà i jo... Al·lucinant!
 
Sé que molta gent voldria un retrobament de Sangtraït, jo també, però com va dir un membre de Sangtraït, si voleu escoltar el que més s'apropa a Sangtraït, aneu a veure LGP. D'acord, com a seguidor, entenc el missatge.
 
Amb l'espectacle #SangtraïtSimfònic podré gaudir de les seves cançons a dalt de l'escenari, al costat d'en Quim i en Martín. Podeu estar segurs que si el guitarrista fos un altre, pagaria l'entrada amb molt de gust, ganes de veure i escoltar una de les bandes sonores de la meva vida en simfònic, i de passada, sentir com sonen algunes cançons de LGP en el mateix format.
 
Déus del mètal! Sóc un hereu del rock i un guerrer de l'exèrcit de les pedres i el vent... amb permís dels meus companys!