Des d'Enderrock encarem una nova etapa, amb il·lusions renovades i unes perspectives mediàtiques molt més àmplies, just quan farà 25 anys que hi som escrivint i fent la crònica de la nostra música. Des del nostre inici, entre l'estiu de 1991 i la primavera de 1993, ja hi érem per bastir una publicació que volia deixar testimoni de l'eclosió del 'boom' del rock català, el fenomen de masses que ha canviat i modernitzat per sempre més l'escena dels Països Catalans. I demà també hi volem ser perquè tenim clara la voluntat de futur, vetllant per la difusió de la qualitat d'un panorama musical més divers que mai i garantint la fidelitat de vells i nous lectors.
Volem ser una revista referencial, útil i amb personalitat; una nova manera d'entendre el periodisme musical al segle XXI que des del Grup Enderrock es diversifica en suports físics i digitals, i que té un ampli espectre d'iniciatives que enforteixen i busquen complicitats en l'entorn i la influència del nostre projecte editorial. La marca principal és una publicació mensual que reforça els continguts, que presenta articles i entrevistes en profunditat, que aposta pels reportatges històrics amb una visió àmplia de la música catalana i amb produccions exclusives, i que ofereix una opinió plural amb noms de prestigi en l'àmbit artístic i crític, des de músics fins a periodistes i escriptors. Tot sense renunciar a presentar les claus de l'actualitat –revisant igualment la història del rock català, des de les efemèrides del darrer mig segle fins als 25 anys del concert del Palau Sant Jordi– i tenint ben present el paper del públic i de la indústria musical.
El número que publiquem respon a la versió gràfica que ha dissenyat Manuel Cuyàs, amb el suport de la redacció d'Enderrock. Hem apostat fort per fer realitat un canvi i una evolució ben visibles a la capçalera més important del Grup Enderrock, que també es veurà reflectit a les altres revistes i digitals del grup editorial. Volem un nou país, i qualsevol temptativa de fórmules inèdites implica un seguit d’esforços i maldecaps. Aparentment, per fer una revista de qualitat no caldria sinó la voluntat i els diners. Doncs la realitat ens demostra que la dificultat és la falta absoluta d'antecedents i d’història. L'any 1993 ja hi érem, durant més de dues dècades hem demostrat que hi som, i també hi serem per seguir explicant la banda sonora del nostre país. Hi érem, hi som i hi serem. Enderrock és la banda sonora del nostre país.
.gif)
.gif)
