Ljubliana & The Seawolf Foto: Xavier MercadéEDR: Què va inspirar la formació de Ljubliana & The Seawolf?
Ljubliana & The Seawolf: La banda va començar a principi del 2012, amb la idea de presentar un format acústic i unes cançons inspirades en l'escena londinenca de música al carrer ( Jim Dakota , Into the M00n , Brondi Bros ...). Al setembre d'aquell mateix any vam gravar el nostre primer àlbum, ReMi (autoeditat), a Itàlia amb el productor Nicolo Mazzantini.
EDR: La banda, però, ha patit alguns canvis des d'aleshores.
L&S: L'estiu del 2013 s'hi va incorporar l'Oscar (baix i contrabaix) i vam començar un lent procés de mutació de la banda en què els instruments acústics van anar desapareixent paulatinament fins a arribar a la formació actual de quintet de rock, amb la qual vam gravar a la primavera el nostre segon àlbum, Vaine House .
EDR: Per enregistrar ReMi vau marxar a Itàlia, però heu gravat Vaine House a Barcelona. Qui el produirà?
L&S: El segon àlbum l'està produint Lucas Rojas, tècnic de so, productor, director del Centro de Arte Mutuo i el nostre company de pis. Amb ell vam gravar les dues sessions en directe que el formen.
EDR: Per tant l'heu pogut treballar amb més calma que el primer?
L&S: Ens agrada cuinar les cançons a foc lent, deixant que madurin als concerts i que cadascun dels membres del grup hi pugui trobar el seu lloc i dir el que vulgui abans de decidir-nos a enregistrar-les. Així les cançons gravades daten entre el 2011 i principi del 2014.
EDR: A Vaine House seguireu treballant amb instruments com el xel·lo i el banjo, o els heu deixat enrere?
L&S: De moment el xel·lo i el banjo els tenim a l'armari, però no els hem llençat pas! Segur que tard o d'hora tornaran a aparèixer. Tanmateix, per a Vaine House hem decidit treballar amb la formació amb què hem estat treballant aquests dos últims anys (dues guitarres elèctriques, baix, bateria i teclats). Però la instrumentació no és l'unic canvi que s'ha produït. Quan vam gravar ReMi feia poc més de sis mesos que tocàvem junts. Ara fa prop de quatre anys i la sinergia entre nosaltres ha crescut molt.
EDR: Vau enregistrar el vostre debut en analògic, i la sèrie de vídeos que presentareu els heu gravat en directe. Aquest so cru i natural va amb la vostra filosofia?
L&S: Respecte a la gravació en directe, és cert que ara hi estem bastant interessats. Creiem que l'energia que guanyem en viu és un dels nostres punts forts com a banda, i per això volem que es reflecteixi a l'àlbum. Pel que fa a l'analògic, va ser idea de Niccolò Mazzantini, que és un boig del vintage i que fent joc amb la bobina ens va deixar tot un tou de backline vintage (amplificadors, bateria, guitarra, banjo...) que creiem que dóna un so molt característic al primer disc. Per al segon, però, hem optat per la gravació digital moderna, ja que també té molts avantatges quant a comoditat i varietat de recursos.
EDR: El grup té una estètica força definida. Música i imatge van de la mà?
L&S: Bé, òbviament, quan presentes una sèrie de vídeos la música va acompanyada d'una imatge que l'ha de complementar, igual que en un concert en directe. Així que suposo que l'estètica d'una banda és sens dubte un dels seus elements. Dit això, en el nostre cas les nostres decisions estètiques no solen ser gaire premeditades i cadascú fa una mica el que vol.
EDR: "Cigarettes" és el primer d'una sèrie de vídeos en directe que anireu presentant en els propers mesos. Què voleu transmetre amb ells?
L&S: "Cigarettes" per a nosaltres és un tema antic. Ens va començar a rondar el cap a principi del 2013 i des de llavors ha pres mil formes i mil colors. La cançó parla de les incongruències de la vida, i hi proposem diferents ambients i intensitats, reproduint les imatges del nostre cervell, com una pel·lícula. Quant al vídeo, vam trobar interessant captar l'ambient d'una gravació a l'estudi, la concentració d'enregistrar en directe en contraposició a la bogeria dels concerts. Hem volgut despullar el projecte al màxim i fer una sèrie de vídeos de nosaltres tocant, sense cap mena d'artifici o afegit.
.gif)
.gif)
