Gato Pérez. Record i vigència del poeta de la rumba

Gato Pérez va néixer a Buenos Aires el 1951. El 1966 va arribar a Barcelona amb la seva mare, en un capítol decisiu de la seva vida que recordaria anys després "La rumba dels 60s". A la capital catalana, a més d'"un ambient cosmopolita", el jove Gato, d'esperti bohemi i aficions musicals molt diverses, va formar part de diversos grups de l'Ona Laietana. Fins que un estiu, a la Festa Major de Gràcia, a Barcelona, va descobrir el salero dels gitanos catalans i de la rumba catalana.



En la rumba catalana, Gato Pérez hi troba motor d'inspiració i un bon canal per donar sortida a la seva personalitat. I de retruc, la rumba catalana també se'n beneficia, perquè les lletres del músic catalanoargentí, cròniques urbanes en sintonia amb les que els mateixos anys està fent Rubén Blades amb la salsa, suposen un salt qualitatiu per al gènere.

El primer disc de Gato com a solista, Carabruta (Belter, 1978), és tota una fita. L'acompanyen Manel Joseph, el piano de Josep Cunill i altres músics destacats que donen a l'àlbum un caràcter càlid i espontani. Els discos posteriors, Romesco i Atalaya, tenen també cançons d'èxit. Però als anys vuitanta els gustos evolucionen ràpidament i Gato es mou en circuits diversos i irregulars. Tot i que va seguir fent bones cançons (no només rumbes, ja que adoptava elements de pals infinits: milonga, candombe, pasdoble, rock...), la seva popularitat no va ser mai la mateixa. Va morir el 18 d'octubre de 1990 d'un infart de miocardi.

La vida i la música de Gato Pérez s'ha anat revaloritzant amb els anys. Noves generacions han anat descobrint no només la qualitat de les seves lletres, sinó també la seva capacitat per integrar en cançons tots els gèneres del que ell anomenava 'el rico árbol latino', un tresor antic amb sabor de barri.

A Caldes de Montbui, la ciutat del Vallès Oriental on va passar els últims anys de vida, se l'ha recordat amb diverses activitats, entre altres un concert de l'Orquestra Plateria i l'exposició Gato Pérez, el poeta de la rumba, que es pot visitar a la biblioteca de Caldes fins al 20 d'octubre.

Ahir dissabte també es van poder escoltar les seves cançons al Casal / Casino La Floresta (un lloc on anava a tocar sovint o anava a escoltar tocar els amics) a càrrec de la formació 7 Vidas (amb Emilio Ruiz, Narcís Vidal, Angel Blázquez, Quino Béjar i Manel Joseph i Paula Joseph) al costat d'altres músics i amics com 7 de Rumba, Oriol Pidelaserra, Paco Torné, Nico Ramírez (Derrumband), Sicus (Sabor de Gràcia), Muchacho, Rafalito Salazar (Ai Ai Ai), Los Manolos, Dani Txarnego, Steve de Swardt, Carles Sala, Pere Gómez i Carles Flavià.