.jpg)
Toni Xuclà. Foto: Juan Miguel Morales
El concert girarà sobre dos eixos: un de retrospectiu per commemorar la seva prolífica carrera, i un altre de centrat a presentar els seus projectes actuals. A més, el músic s'acompanyarà d'alguns artistes amb qui ha col·laborat al llarg d'aquest temps, com Gemma Humet, Menaix a Truà, Ramon Muntaner, Ferran Savall, Dolo Beltran o Laura Guiteras.
A Enderrock.cat us convidem al concert! Per participar al sorteig només cal que envieu un correu electrònic a [email protected] amb el nom de l'assumpte 'Toni Xuclà a l'Auditori' i al cos del missatge el vostre nom, cognoms i DNI. Entre totes les persones que hi participeu sortejarem dues entrades dobles.
Per conèixer tots els detalls de la festa, hem parlat amb el gran protagonista de la vetllada. A continuació podeu llegir l'entrevista:
ENDERROCK: Quina valoració fas d'aquests 40 anys als escenaris?
Toni Xuclà: D'entrada que he tingut molta sort. No he fet altra cosa que música, no he treballat de res més. Si miro enrere, veig que el primer disc que vaig enregistrar com a guitarrista va ser Qualsevol nit pot sortir el sol (Edigsa, 1975), de Sisa. El meu primer treball en solitari, Conte del Mediterrani (Edigsa, 1978), el vaig enregistrar amb 18 anys. Va ser la primera gira potent amb La Trinca, que em va servir per aprendre, i per comprar-me la Gibson 335, el Marshall i un cotxe!
EDR: I quins passos vas seguir a partir d'aquell moment?
T.X: Vaig seguir un consell que em va donar Ovidi Montllor un dia després de tocar: tria sempre el que t'agradi a tu, fes el teu camí. He tingut la sort de créixer amb el moviment de la música laietana i de tocar molts anys amb un mestre, en Toti Soler. Aquests 40 anys han estat tan plens que tinc la sensació que he viscut més d'una vida.
EDR: En tot aquest temps segur que has viscut moltes experiències. Quines guardes entre els millors records?
T.X: De molt jove va ser molt bèstia tocar al final del franquisme en actes clandestins, com ara concerts pels obrers en vaga. Era un risc, però alhora omplia molt. Tots els anys posteriors amb l'Ovidi fent un munt de concerts demanant llibertat i la tornada de la Generalitat van ser molt potents. Tocar a les Sis Hores de Canet, el primer gran festival que hi va haver, és un gran record. Les dues gires de Sardineta per Europa amb Eliseo Parra, on anàvem disfressats i fèiem truita de patates a l'escenari. Una cosa tan curiosa com haver dirigit l'orquestra del Festival d'Eurovisió l'any 1997. Haver tocat a l'Auditori de l'ONU a Nova York, convidat per Andorra perquè Espanya no ens convidava si el concert era en català... Quan vaig tocar a l'arribada de la torxa olímpica a Empúries el 1992 en directe per tot el món... Tots els concerts al Palau de la Música... Són tantes coses! Però diria que cada concert és la millor experiència. Per això aquest que faig ara es diu 40 anys, 1 dia i 6 cordes, perquè el dia més important és avui. I el 30 d'octubre serà el millor record, segur.
EDR: El concert dels 40 anys té dos eixos de celebració, i un és l'actualitat. Fa ben poc vas rebre el Premi Enderrock al millor disc de folk del 2014 per Una terra sense mapa (Picap). En quin punt diries que es troba la teva carrera?
T.X: Sens dubte en un dels millors moments. El símptoma és que no tinc temps per tirar endavant tots els projectes que tinc al cap! En directe, amb la banda actual d'Una terra sense mapa (Picap, 2014), formada per set músics, estic en un dels millors moments. Amb Gemma Humet estem també en un moment magnífic. I tinc un parell de projectes personals de disc i d'espectacle en què estic treballant, que em motiven especialment.
EDR: A més, has fet de productor en diversos projectes. On et sents millor, a dalt de l'escenari o darrere la maquinària?
T.X: Són dues coses tan diferents que no les puc comparar. A dalt de l'escenari estic com a casa. Hi ha molts artistes que passen nervis, molts nervis. Jo crec que només em vaig posar nerviós el primer dia, amb 16 anys. Per a mi l'escenari és el lloc on voldries ser. A l'escenari trec el millor de mi. I a les produccions m'encanta treure el millor dels altres. Fent de productor no m'agrada canviar les persones, ni fer de professor. El que m'apassiona és que cadascú tregui el millor de si mateix. És sorprenent el que la gent fa si li dónes confiança. M'agrada guiar, no imposar. D'aquesta manera, darrere la maquinària també s'hi està molt bé.
EDR: A part, tindràs com a convidats artistes que han col·laborat amb tu aquests anys. Per què has volgut celebrar l'aniversari en companyia?
T.X: És la pregunta més fàcil de l'entrevista. Jo sóc així gràcies a ells. El que he après, ho he après d'ells. En aquesta feina la relació artística i la humana són igual d'importants. Si les dues són excel·lents, anar de concert és una festa. I el dia 30 ho serà, perquè tots els que pujaran són amics i uns autèntics cracks!
.gif)
.gif)
