Sopa de Cabra Foto: Xavier Mercadé“Dolços plans”: "És l'última que va arribar al local i ha acabat sent la primera del disc. Hi ha una certa ironia en el títol... La vida no és un pla dolç. Parla de la societat de consum, que és com una granja de
pollastres: ens tenen aquí engreixant-nos, i tots contents. És Matrix. Hi ha el Quartet Brossa i els arranjaments de Xavi Lloses. Al principi ens recordava The Motels però ha anat canviant molt. Sense cordes era una altra cançó. Potser algun dia en directe la farem d’aquella altra manera, tal com va néixer."
"Cercles": "Resumeix moltes coses. És una cançó gran que vol mostrar petites parts d’una cadena. Nosaltres no som el cercle sencer, però ens pensem que tot comença amb nosaltres mateixos , i així ens va. Per això el món es fa insostenible. Hi canta Joana Serrat, a qui Josep Thió va conèixer a través del Myspace, quan era una xarxa social només per a músics, i un cop hi va coincidir cantant en solitari. Quan el productor Valen Nieto ens va proposar incorporar al disc una veu de dona, ho vam tenir clar."
"Solstici": "Parla d’absències, i del fet que algun dia faltaran les persones amb qui tenim un lligam. En realitat és una cançó d’amor, tot i que no parla d'una parella, sinó de l'amistat. Musicalment va de Fleet Foxes a Simon & Garfunkel, i hi col·labora la trompa de Dani Ferrer, que és amic i veí de Valen Nieto: va ser idea seva. Ha anat variant molt de color. La vam treballar poc al local i molt a l’estudi, i ens ha costat acostumar-nos al resultat final, perquè inicialment era una peça de guitarra i veu, molt senzilla."
"Sense treva": "En aquesta cançó, com en algunes altres, hi ha la guitarra de Xarim Aresté; de fet la melodia d’entrada és una aportació seva. El que passa és que molt sovint la força d'en Xarim està molt
continguda, i hi ha cançons en què pràcticament ni se l’adverteix. En principi no ens acompanyarà durant la gira, però ens agradaria que vingués a algun bolo. Aporta molt, però en Xarim és molt de Xarim, i sabem que sumant-lo del tot ja no seríem Sopa de Cabra: seriem Sopa més Xarim. És una mica complicat..."
"Fugaç": "És la cançó més marxosa del disc, la que té el beat més alt. A diferència d’altres talls de Cercles, beu molt de la tradició anglosaxona. Hi va haver un moment en què vam estar a punt de fer-la anar cap als anys vuitanta. Hi vam posar uns sintetitzadors i vam arribar a provar una caixa de ritmes... Fins i tot la guitarra de Xarim Aresté pot recordar el so Pretenders. Ens fa pensar en la música que escoltàvem en els orígens de Sopa, des de l'epòca de la maqueta. Ens hem volgut apropar a aquell moment."
"Eix de rotació": "És la catedral del disc. La lletra neix d’una vella idea que rondava a Gerard Quintana des que va veure la pel·lícula Interestellar: l’amor va més enllà del temps. Teníem clara l’emoció que volíem transmetre. La cançó té una evolució força lenta... i la tornada triga dos minuts a arribar! Ens ho hem passat molt bé teixint-la. És com “Els teus somnis”: una peça que creix a l’estudi i que a l’hora de fer-la en directe hem d'aprendre a tocar-la de nou amb menys pistes i recursos però amb la mateixa intensitat."
"L'auca del temps": "Forma part d'un recorregut vital i és una cançó que només hem pogut fer amb
la perspectiva que et donen els anys. Hi apareixen conceptes molt propis de Sopa de Cabra com la roda o la carretera, però la mirada que hi aportem és una altra. És potser la cançó que s'entén de manera més explícita. No crec que la conclusió final sigui pessimista, però sí que té un punt de
realisme i duresa. No ho podrem resoldre tot en una sola vida. És una cançó que fa tocar de peus a terra, i això costa."
"El refugi": "En l'aspecte musical és molt pròpia de Sopa de Cabra, i reforça la nostra arrel americana. La majoria de les cançons van ser escrites durant l’estiu i la primavera passades, però aquesta és una mica més antiga. Vam estar dubtant de si dur-la a un punt de rock americà o acostar-nos més al rotllo The Mamas and The Papas, i al final hem buscat un punt mig, tirant més cap al rock hippy. Ens agrada molt que sigui així, amb una sonoritat acústica per sobre de l’elèctrica. És una cançó de carretera."
"On dorm l'amor": "Al principi ens semblava molt Tom Waits, perquè d'ell ens agrada el seu punt irlandès, tradicional però de taverna..., una música que no hem projectat gaire en directe però que hem escoltat molt. És una cançó que Josep Thió va compondre fa deu o quinze anys, i en el moment de revisar la producció antiga per veure si hi havia alguna cosa que es pogués rescatar, va ser l'única que vam veure que podia encaixar en un nou disc de Sopa. És una lletra que té imatges obertes, poderoses i concloents."
"Sempre a prop": "Quan vam començar a donar-li forma ens feia pensar en Lou Reed i Pau Riba al
mateix temps. De fet, ens hem adonat que tots dos connecten molt... Quan la vam assajar al local va ser una cançó més Stones, i vam decidir fer-li la volta com quan apostaven per la pista de ball i buscaven un punt entre blues i funk, sense arribar a fer música disco. Ens vam divertir molt durant el procés de creació, i potser per això ha acabat sent la darrera cançó del disc, la peça que tanca els Cercles."
Portada del disc. Autoria: Nirvana Jiménez
.gif)
.gif)
