.jpg)
D'esquerra a dreta: Pol Aumedes, Marçal Ramon, Víctor Pedrol i Carles Belda. Foto: Juan Miguel Morales
De la fusió de la rumba catalana i la cúmbia llatina neix la rúmbia, que beu de la tradició dels balls de gitanes i les orquestres de ball, i s'empelta d'esperit rocker i caribeny. “Una cultura està viva quan es reinventa. Si queda estancada, mor”, augura Joan Garriga (La Troba Kung-Fú). Aquest testimoni l'han recollit des del trobador Jaume Arnella ("Les rondes del vi") fins al músic Víctor Pedrol, que presenta al disc una peça col·lectiva inèdita titulada "La foguera de Sant Joan" i que ja es pot escoltar a Enderrock.cat.
Són músiques d’abans que sonen igual de bé ara, i que formen part de la banda sonora rumbiera. “Les hem ballat, són festives i també són boniques; com quan Carles Belda interpreta una versió de la popular ‘Pere Gallerí’ o 'Maria Mercè' amb Pomada. La manera de reviure la música és reinventant-la”, diu Garriga. Tots ells han creat un paisatge propi que estén ponts estètics i culturals al llarg de dues dècades.
De la fusió de la rumba catalana i la cúmbia llatina neix la rúmbia, que beu de la tradició dels balls de gitanes i les orquestres de ball, i s'empelta d'esperit rocker i caribeny. “Una cultura està viva quan es reinventa. Si queda estancada, mor”, augura Joan Garriga (La Troba Kung-Fú). Aquest testimoni l'han recollit des del trobador Jaume Arnella ("Les rondes del vi") fins al músic Víctor Pedrol, que presenta al disc una peça col·lectiva inèdita titulada "La foguera de Sant Joan" i que ja es pot escoltar a Enderrock.cat.
Són músiques d’abans que sonen igual de bé ara, i que formen part de la banda sonora rumbiera. “Les hem ballat, són festives i també són boniques; com quan Carles Belda interpreta una versió de la popular ‘Pere Gallerí’ o 'Maria Mercè' amb Pomada. La manera de reviure la música és reinventant-la”, diu Garriga. Tots ells han creat un paisatge propi que estén ponts estètics i culturals al llarg de dues dècades.
L'havanera "Llop de mar" de Dusminguet, "Rumbsoltes" de Joan Garriga o –més tard– "Dansa d'amor" i "Rúmbia" de La Troba Kung-Fú no haurien estat el mateix sense la fusió de ritmes caribenys, llatins i l'arrel catalana. La gènesi de la rúmbia és amb els pioners Pomada, i va tenir continuïtat la primera dècada del segle XXI en l'arrel folk de "Virolet zydeco" o "A riqui raun" de La Carrau, les fusions rumberes de "Collarets de llum" o "Brut" de Rauxa i "Son pil" dels atrevits Pareras Parelladas.
Al final, uns i altres han agafat l’acordió per fer cançons tant seves com populars, des de La Pegatina ("El gat rumbero") fins a Tetuà ("La rumba de l'enciam" i "Latin 871") o Batak ("Ella ho sap" i "Cúmbia de la gana"), passant pels més recents Els Catarres ("Me'n vaig al camp") i Assabè On Band ("Petita escena nocturna).
Monstres of rúmbia es va presentar en un espectacle a la Festa Major de Caldes de Montbui, i aquest mes de novembre es pot aconseguir el disc recopilatori del projecte juntament amb la revista Enderrock.
Portada del disc. Autor: Víctor Pedrol
.gif)
.gif)
