Xarim Aresté. Foto: Noemí Elías
"Jo t'estimo" és el tercer tall que apareix a La rosada, i d'entrada Xarim Aresté explica que aquesta cançó va sorgir en la nocturnitat: "Va sortir a la nit. Recordo que hi havia molt de silenci. Quan et trobes amb una cançó no saps mai del tot com acabarà sent. Poques vegades he compost amb predeterminació, almenys. Generalment quan apareixen ja et deixen el tema força clar. Així que no acostumo a ser jo el que decideix de què parlaran les cançons".
"Jo t'estimo" és el tercer tall que apareix a La rosada, i d'entrada Xarim Aresté explica que aquesta cançó va sorgir en la nocturnitat: "Va sortir a la nit. Recordo que hi havia molt de silenci. Quan et trobes amb una cançó no saps mai del tot com acabarà sent. Poques vegades he compost amb predeterminació, almenys. Generalment quan apareixen ja et deixen el tema força clar. Així que no acostumo a ser jo el que decideix de què parlaran les cançons".
El clip s'emmarca en un soliloqui d'Aresté que es combina amb els versos de la cançó escrits a mà pel mateix artista. Al costat de Joan Garau, es van tancar a casa un parell de dies amb una càmera i "moltes ganes d'experimentar". D'allà van sortir quatre o cinc vídeos, i "Jo t'estimo" n'és un. "En Joan i jo tenim una cosa en comú i és que ens interessa la immediatesa. Ens agrada deixar-nos portar per l'instint. I aquí és on hi ha la gràcia de tot plegat. Tots dos tenim la sensació que no intervenim en la cosa i aquest fet és com un tresor", valora el músic de Flix.
És un clip casolà però amb "una intenció purament expressiva". En l'aspecte tècnic, Joan Garau argumenta: "Una cosa que tenim en comú amb en Xarim és que ens agraden les coses que pareixen simples a primera vista, i tant en el pla visual com musical som molt fans de les textures. En aquest vídeo es mesclen diverses capes: hi ha estètica de VHS mesclada amb textura de pel·lícula bruta i amb un acabat final molt digital. Tot plegat és anacrònic".
Cap al tram final del clip, s'afegeix al pla l'altre perfil del músic, així que trobem Xarim Aresté cara a cara amb ell mateix. Segons Garau, podria ser "un debat interior amb un mateix", i afegeix: "Mirar de cara les nostres pors i els nostres desitjos no sempre és fàcil, igual que no ho és escoltar el nostre instint davant les evidències. La doble ombra del vídeo és l’equilibri, el contrapès; una forma humana de representar les nostres contradiccions".