Za!: "No hi ha gaire reflexió prèvia en com fem les coses"

Za! Foto: Thomas Gueuens

EDR: El títol del disc fa referència a un terme futbolístic. Per què?
Za!: Ens agrada imaginar coses que no encaixen: Rachmaninov fent japanoise amb micros de contacte, Carmen Sevilla líder d’un grup de black mètal, el cantant de Manà vestit de dràcula ie-ié, Duran i Lleida de bateria de Las Grecas, un split 7” de José María Aznar amb Omar Souleyman (són germans i no ho saben). Loloitzar és un concepte hooligan i de masses, i per això ens agrada aplicar-lo a terrenys teòricament més elitistes com la 'música experimental'.

EDR: Una de les vostres premisses és no repetir-vos. Què hi ha de nou i diferent a Loloismorespecte als vostres treballs anteriors?
Za!: A Loloismo les cançons són diferents dels discos anterios, tenen noms diferents i sonen d'una altra manera. No es pot generalitzar, tots ho sabem, però en general les cançons són més curtes, compactes i hi ha més lletres. També l'hem gravat de manera més tranquil·la, havent rodat les cançons després de tocar-les en concert... Potser podríem dir que és el nostre disc més reflexiu, madur, elaborat, introspectiu o poètic, fins i tot. A veure, continuem com sempre fent el gamba amb pluja daurada de parides, però Mr. Reality, el nostre mànager, ens aconsella que diguem això.

EDR: Heu seguit un procés molt artesà en l’edició del disc, col·laborant amb segells independents i associacions autogestionades. Per què aposteu per un do it yourself  tan particular?
Za!: No hi ha gaire reflexió prèvia en com fem les coses, però sí que tenim clar que tot és més satisfactori quan ho fas entre amics. Editem el disc nosaltres mateixos en col·laboració amb petits segells d’arreu del món, ens muntem els concerts nosaltres en col·laboració amb un parell de petites agències amigues. Quan hem d’encarregar feines (com imprimir el disc, fabricar samarretes, fer Za!rveza, servir begudes al concert de presentació), és millor encarregar-les a col·legues que saps que ho fan bé i amb carinyo.

EDR: Al disc hi col·laboren Joan Colomo, Daniel Alonso (Pony Bravo), Oriol Gandol i Santi Garcia. Què aporten a les vostres cançons?
Za!: L'Oriol Gandol i en Colomo aporten equilibri al conjunt del disc. Tant pel seu savoir faire com pel seu laissez faire ens aporten una entrada fresca, amb cert volum. Tenen un pas per la boca saborós amb un correcte pes de fruita, bona acidesa i notes amargues que confereixen al disc un final intens de bona persistència. En Dani Alonso i en Santi Garcia aporten el postgust afruitat, notes florals i d'herbes aromàtiques en retronasal.

EDR: Amb tots aquests cantants... Això vol dir que al nou disc guanyen importància les lletres?
Za!: A ells no els hem fet cantar gaire lletra, més aviat els hem fet loloitzar, lalaitzar i badulaquitzar. Per fer les nostres lletres, hem introduït el Mecanoscrit del segon origen i el Festival al Barri d’en Pitus al traductor de Google, ho hem anat passant per tots els idiomes i després ho hem tornat a traduir al català. Si ens donen el Premi Cerverí a la millor lletra de cançó, ens farem un tatuatge de Jaume Pastallé (el de Bona Cuina) a la cara.

EDR: Tot just acabeu d’engegar una gira per presentar el disc. Prepareu algunes sorpreses per als directes?
Za!: Et diríem que cada concert és diferent, i que adaptem els directes a com és la sala, com és el públic i com ens trobem nosaltres. Però en realitat, sí que hi ha sorpreses preparades: en aquesta gira de presentació hi col·laborarà Isabel Gemio. Tenim un equip de producció que s'encarregarà de fer un mini set del Sorpresa Sorpresa amb motiu del seu vintè aniversari. La gent que ve al concert no ho sap però alguns d'ells seran els protagonistes de la nit i veurem com es compleixen els seus desitjos. Hi haurà reagrupaments familiars, futbolistes de primera divisió, Ricki Martins enxampant gent in fraganti, premis de loteria i també una Ouija especial de Lo que necesitas es amor on farem ressucitar Jesús Puente. Tot això serà mentre nosaltres toquem quatre instruments alhora, fem rap, purguem les males energies, fem un llibre d'estil ad hoc del HC Old School, anem a un Badulake i parlem com Autechre.