El creatiu Alessio Arena ha explotat les seves facetes artístiques des de ben jove. Nascut a Nàpols ara fa 29 anys, aquest músic és conegut al seu país d'origen com a escriptor de novel·les i per les seves incursions teatrals. Si al seu àlbum de debut encara cantava en italià i napolità, al nou disc el castellà i el català són les llengües predominants: "La secreta danza només inclou una cançó en italià, per mantenir un fil amb l’altre. Però jo visc aquí des de fa temps, les coses les visc en castellà i en català. No puc cantar-les en cap altra llengua", comenta el músic.
No és pas l'única cosa que ha canviat. La seva nova entrega estarà plena de noves incorporacions –l'artista ha canviat de banda i amb la nova formació donaran importància als instruments de vent per sobre dels de corda–, i el nombre de col·laboradors també ha anat en augment: a La secreta danza es podran sentir les veus de Marta Robles (Las Migas), Amancio Prada –a qui defineix com el seu mestre–, Guillem Roma i El Kanka. També hi ha hagut espai per a homenatges, com el que fa a Reinaldo Arenas, el seu escriptor preferit.
Al disc, ric en estils, hi haurà una mica de cançó italiana, flamenc, jazz i electrònica. També es barrejaran històries personals amb altres de vistes amb més distància: "Volia escriure textos sobre els espais que tenim amagats dins nostre i que normalment no compartim amb tothom, i que no són necessàriament espais estèrils. Parlant de mi mateix a les cançons m’he adonat que moltes coses que m’han passat les han viscut també altres persones. Aquesta és una de les raons per les quals trobo sentit al fet de fer música: canto el que a tu també t’ha passat", comenta Arena.
Com a tastet mentre Alessio Arena acaba de preparar les noves cançons, ha presentat una cançó sorgida espontàniament a l'estudi de gravació un cop el disc ja estava tancat, "Así": "Un dia a l'estudi vaig dir a Guillem Roma, que ens estava fent unes fotos, que sortíssim a fora, i que em gravés mirant a càmera en alguns espais de Can Baró, el barri on hem fet el disc. Al vídeo fa l'efecte que estic mirant una persona sense ser capaç de dir-li res. Tot lo important que li he de dir ho canto de fons, des d'una veu subterrània, que és la que tenim tots i que és difícil d’escoltar", explica l'artista.
.gif)
.gif)
