Carles Duarte ha parlat de la necessitat de "reobrir el debat del finançament del sector cultural i de les polítiques culturals sobre el sector de Cultura". Per al president del CoNCA l'informe és una invitació a reformular el model que sigui "més integral" i respongui a les transformacions del país, quant a drets culturals dels ciutadans, equipaments o els públics joves, entre altres àmbits. Duarte ha insistit que "no sempre hi ha hagut una visió transversal, s'ha notat a faltar una capacitat d'entesa, de veure la cultura com a espai comú. La cultura és indispensable i és primordial per enfortir la cohesió d'un país".
Per la seva banda, Gemma Sendra ha abordat la situació que planteja l'informe indicant com segueix "la tendència a la recessió des de l'inici de la crisi l'any 2008". Tot i que hi ha petites xifres que repunten, Sendra assegura que "hi ha un replegament de l'economia de la Cultura que es percep de manera alarmant". No perquè sí des del 2009 s'han perdut fins a 30.000 llocs de treball en el sector cultural. Però davant aquesta magra realitat, l'aposta del CoNCA ha estat pensar a "fer l'agenda de futur, fer un compendi i l'agenda de les prioritats, des de l'estatut de l'artista, les possibilitats d'incentivar el mecenatge, analitzar el paradigma digital i crear instruments per avançar en els ensenyaments artístics". Segons l'informe, actualment és el ciutadà qui financia en un 70% les propostes culturals, i és per això que Sendra afirma que cal veure'l com a coproductor i fins i tot cal poder-lo fer accionista, i alhora "cal obrir línies de col·laboració amb el sector privat", per tal de recuperar la idea de la "ciutat educadora", on tots els agents s'hi impliquen.
L'informe Estat de la Cultura i de les Arts 2015 inclou articles a càrrec d'experts sobre drets culturals ("Drets culturals: què són, com s'han desenvolupat a Catalunya i quin tipus de polítiques demanen?", de Nicolás Barbieri), equipaments ("El paper dels equipaments públics en la governança cultural. Quan la realitat supera la planificació. Reflexions per als nous temps", de Jordi Pardo), educació ("Cultura i educació: cap a una aproximació integral", de Nicolás Barbieri, de la UAB), el finançament ("Els reptes del finançament de la cultura" de Lluís Bonet, de la UB) i uns apartats que aporten més aviat valoració de dades quantitatives a càrrec del tàndem Antoni Laporte i Joaquina Bobes de l'empresa ARTImetria sobre els públics ("Els públics de la cultura") i els joves ("Cultura i joves").
A l'últim apartat, de "La cultura en dades", es poden veure quadres que reflecteixen la situació "alarmant" de l'estat de la Cultura, com ara que el pressupost del Govern de la Generalitat pel que fa a Cultura s'ha reduït fins al 0,7% del global, una xifra que Gemma Sendra s'ha afanyat a qualificar de "la xifra més baixa de tota la història de la Generalitat". Tot i així, pel que fa a música, es recull com "escoltar música continua essent, amb diferència, una de les activitats culturals preferides pels catalans. Aquesta pràctica s'ha mantingut en el 88% (1,5 punts percentuals més que el 2013). D'altra banda, tres de cada deu catalans han assistit a algun concert de música el darrer any". Pel que fa a llengua i música, s'assenyala com "el consum de música en català ha passat del 5,8% del 2009 al 13,3% del 2014, amb la qual cosa s'ha assolit el valor més alt d'aquest període. Possiblement hi ha contribuït l'increment del nombre de títols en català, que ha estat de 843 l'any 2014".
.gif)
.gif)
