Trau. Foto: Júlia Quintana
"Borinot de bardissa": "És una de les cançons que hem recuperat de la maqueta. Casa la iaia, una casa de pagès de tres plantes, pot ser un gran món màgic per a un nen. Aquest món va voler ser plasmat amb una cançó rockera".
"I és vostè?": "Cançó que pot recordar els Kinks del disc The Kinks are the Village Green Preservation Society (Pye, 1968), o els Zombies d’Odessey and Oracle (CBS, 1968). És un homenatge a tota la gent que pinta professionalment, o no... La història simplement és pintoresca".
"Blau, net i clar" (amb Lluís Gavaldà): "Cançó pop per excel·lència, a cavall de Byrds, Big Star o Teenage Fanclub. Vol ser un tema optimista però que ha quedat melancòlic".
"85 estels": "Cançó que convida a ballar de principi a final, i amb la col·laboració especial de membres de The Gramophone Allstars".
"Somni de festa major" i "Grans mags": "Possiblement són les dues cançons més inspirades en els Beach Boys: flautes travesseres, baixos melòdics, melodies i harmonies complexes, jam-blocks, cascabells, reverbs...".
"Fill de 7 pares": "Una de les altres cançons protesta del disc, amb tocs de soul barrejats amb guitarres beatelianes".
"Cant de quan la sang ens bull (amb The Crab Apples i Tomàs Robisco)": "Cançó protesta recuperada de la maqueta... Massa vegades ens fan bullir la sang. És un himne".
"Faig tronar": "És el neuroticisme portat a cançó. Inici garage-surf amb final pop festiu".
"Remei": "Cançó basada en el caminar del baix i la bateria, inspirat en els nostres cosins llunyans de Filadèlfia Dr. Dog. Una lletra amorosa descrita de manera entranyable".
"No et posis vermella": "Possiblement és la cançó del disc de tall més rock clàssic; basada en un riff molt enganxós i acompanyada d’una lletra on volíem plasmar, amb to irònic, el contingut d’algunes de les lletres dels grans clàssics del rock".
"El jardiner verd": "Possiblement la cançó més lisèrgica del disc".
"Canto per tu": "És l'únic tema totalment en acústic, guitarra i veu; la cançó més personal del disc. Una pèrdua recent".