.jpg)
Òscar Dalmau. Foto: Juan Miguel Morales
ENDERROCK: Què és el que més t'apassiona del pop dels 60 i 70 català?
ENDERROCK: Què és el que més t'apassiona del pop dels 60 i 70 català?
Òscar Dalmau: Els recursos que esmerçaven en les gravacions. Posaven orquestres senceres al servei dels intèrprets per gravar un tipus de música que a l'època qualificaven de 'lleugera'.
EDR: Què has buscat aquesta vegada? Hi ha algun fil conductor de la nova versió de recerca?
Ò.D: El fil conductor, com a la resta de volums, són els intèrprets. Recollir temes que els cantants interpretaven sense haver-los escrit ells. Només hi ha una concessió als cantautors: una bossa nova de Lluís Llach de l'any 1971. I l'altre comú denominador es l'acompanyament orquestral. En un 80% dels 27 temes hi ha una orquestra al darrere amb músics, compositors i arranjadors molt competents. En aquest quart volum tornareu a sentir moltes versions d'èxits internacionals que encara no havien aparegut a la sèrie. Versions de Beatles, Temptations, Percy Sledge, Rolling Stones, Frank Sinatra, France Gall, Gino Paoli i Petula Clark.
EDR: El bagul on anar buscant no s'esgota?
Ò.D: El bagul on regirar per trobar aquestes perles encara no s'ha esgotat. Aquesta vegada he obert l'arc on buscar: del 1961 al 1974.
EDR: Quines són les cinc perles que més t'han agradat?
Ò.D: Segurament la raresa d'aquest CD és poder escoltar Miguel Ríos cantant en català un espiritual negre a la meitat dels anys 60, i la italiana Mina cantant "Se'n va anar", el primer tema pop cantat en català per una artista estrangera durant el franquisme. "És ella", d'Els Dracs, una versió molt clavada d'un clàssic del soul: "My girl" de Percy Sledge. El rocker valencià Bruno Lomas interpretant "Per Sant Joan" de Serrat. I, des de Mallorca, Els Valldemosa cantant "Festa", una lletra pop escrita per Lucia Graves, la filla del poeta i novel·lista Robert Graves.
EDR: Quants vinils i discos tens a la teva col·lecció personal?
Ò.D: No els he comptat mai. Per qüestions d'espai tinc més cedés que vinils. Dit d'una altra manera: tinc menys vinils que cedés. Però em puc inventar una xifra que deixi astorats els lectors de l'Enderrock: 125.832 discos. I encara més cedés.
EDR: Després de quatre recopilatoris segurament hi ha moltes cançons que han quedat a les portes d'entrar en algun dels discos. Quin és el criteri de selecció dels temes?
Ò.D: El principal criteri que segueixo és que m'agradin els temes. Si no, per molt conegut que sigui l'intèrpret, no el selecciono. També té molts punts per entrar una cançó amb acompanyament orquestral, amb ritme ballable. I, si és una versió ben travada d'un èxit internacional, també m'interessa.
EDR: Hi haurà Pop a la catalana 5?
Ò.D: Si el 4 funciona (toco ferro) en sortirà un de cinquè. Encara hi ha teca a la recambra esperant sortir a la llum.
.gif)
.gif)
