Manuela Kant. Foto: Jordi Fernàndez
"Aí ven": "Per molta tempestat que hi hagi, no m'apartaré mai de tu. Paraules per a un germà petit que s’ha fet gran. Un collage musical que balla entre molts estils però amb una veu que unifica un missatge ple de tendresa".
"Exèrcit d'amants": "No hi hauria exèrcit més poderós que un de format per amants i estimats. Formar-ne part seria un acte de fe i de valentia. Una balada profunda en contingut i forma".
"Rosana": "Una noia inconforme amb la situació política i social de la seva terra es veu obligada a emigrar a Amèrica. Un tema dur explicat des de la fragilitat de la fugida".
"Gegants sobre l'asfalt": "Els camioners són els reis de l'asfalt. Però si observes més enllà, quan surten de la seva armadura s'hi veu fragilitat, nostàlgia i soledat. Una cançó amb aires americans que ens transporta a llargues carreteres texanes".
"En Sevilla": "Una seductora noia andalusa es dedica a matar soldats fent-los creure que els estima. Però què passaria si es quedés embarassada d’un d’ells? Bombo a negres, congues i melodies pop que funcionen per a aquesta ironia".
"Pregària en dos temps": "Les relacions sentimentals poden arribar a tanta complexitat com que acabis pregant als quatre vents perquè et deixin. Una cançó amb aires llatins, que la vida són dos dies".
"Sota les branques": "Aquest és un cant a les coses oblidades: persones, paraules, cançons i idees cremades convertides en cendra. Que la música les faci renéixer".
"Potser la nit": "Enamorar-se i desitjar ens fa perdre el control. Val la pena saltar i arriscar-se a caure malament. Sempre ens quedarà una altra nit per tornar a sentir i tornar a començar".
"Fuxen": "Galícia és una terra d'encanteris, conjurs i meigas. En aquesta cançó s'invoca l'amor que ens fa caure rendits".
"Dins els gots": "Buscar respostes o consol sobre la barra d’un bar és un camí perillós. Entre copes trobarem poques respostes i molts forats que ens perforen. Potser el ritme del rock'n'roll serà la millor manera d’escapar-ne".
"Manuela Kant": "Balada que explica com la fotògrafa i musa del nostre grup va fugir de Kaliningrad expulsada per les tropes russes. Més tard, en una nit d'estiu, arribava a la Barceloneta. Allà la seva vida començaria a tenir sentit".
"Son d'Arousa": "És una cançó instrumental que ens evoca el sentiment de trobar a faltar tot el que ofereix una terra i una cultura".
.gif)
.gif)
