40-31

| 29/12/2015 a les 00:09h


40.


 
EGON SODA
Dadnos precipicios
(Naïve)

El rock nord-americà continua sent el fil conductor del tercer disc de la banda que lidera Ricky Falkner. Aquesta vegada els aires progressius, llatins i soul el fan més compacte i ric en ritmes que els seus predecessors.

39.



PEP 'BOTIFARRA' I PAU CHÀFER
A un home que ve del poble ningú fa abaixar la cara
(Diputació de València)

El cantaor i el pianista xativins proposen noves cançons tradicionals i versions amb sonoritats pròximes a la fusió. Veritats com pans.

38.


LES SUEQUES

Educació Física
(El Genio Equivocado)

El trio femení es torna més extrem i visceral amb un segon treball que va amb la seva personalitat. De vegades fosques, altres lluminoses, però sempre envoltades d’un humor irònic que configura lletres excitants i surrealistes.

37.



BREMEN
Tornar d'Amèrica
(Fina Estampa)

Tornar d’Amèrica il·lustra el retorn del quintet barceloní al pop sense abdicar del tot la seva passió pel country i el rock. Són onze cançons amb sentit i sensibilitat que serveixen com a prova de maduresa i aposta de futur.


36.



GERMÀ NEGRE
Els àngels fan torrades
(Halley Records)

La formació banyolina es destapa amb reversions de la cançó popular dels Països Catalans per bandera. Les seves interpretacions fan ballar places i envelats al so d’instruments tradicionals per difondre cultura i llibertat.


35.



 
EBRI KNIGHT
Foc!
(Maldito Records)

El folk-rock és un clam elèctric a les arrels, i Ebri Knight en fan bandera als seus discos i especialment amb el darrer crit de guerra, Foc!. Les tornades del grup maresmenc es disparen ben carregades de pólvora i reivindicacions.
 

34.



SABOR DE GRÀCIA
Gitanos catalans
(Picap)

Després d’una trajectòria de 20 anys –la banda es va formar a final del 1994 de la mà d’Antonio Carbonell ‘Sicus’–, en aquest disc d’aniversari la formació rumbera fusiona amb convidats el seu estil particular amb altres com l’ska i el pop.

33.


LA PEGATINA
Revulsiu
(Dro)

Revulsiu del que el nom indica: una circumstància que produeixi una reacció favorable. Després de quatre àlbums, els de Montcada aposten per un so rocker i ska, amb compromís. Repeteix a la producció Marc Parrot.

32.


LE PETIT RAMON I WALDORF ASTORIA
Senyores, senyores, senyores
(Le Chien Malade)

Ramon Faura repassa en un homenatge ocult a Girls, Girls, Girls d’Elvis Presley les seves obsessions sonores: swinging London, psicolèdia, punk, folk... Coproduït amb Joan Pons.

31.


RUSÓ SALA
Fil de coure
(Microscopi)

Tercera referència de la cantautora empordanesa. Un exquisit disc on estableix un diàleg musical amb la guitarrista sarda Caterinangela Fadda. El resultat són cançons d’aroma mediterrània, amb una forta presència poètica.

 
<< inici    << 41-50    << 21-30     << 16-20   << 11-15    

<<06-10    << 01-05  
Arxivat a: Enderrock