El nou projecte de l'artista barcelonina presenta un gran ventall d'estils, idiomes, versions (de Joan Manuel Serrat i Javier Ruibal) i composicions pròpies. L'ha anomenat Amalgama, un títol clarivident que evidencia l'hetegeroneïtat d'una experiència que ha compartit amb el multiinstrumentista brasiler establert a París Munir Hossn. Després de presentar-lo als escenaris han enregistrat un disc, editat per Temps Record, que sortirà a la llum el 29 de gener, i per celebrar-ho el mateix dia de l'estrena actuaran a la sala Arte de Barcelona (20 h).
Jazz, samba, fusió, mediterraneïtat, modernor... Gemma Abrié no s'ha tancat portes a res i ha teixit un àlbum del tot eclèctic: "Representa moltes de les influències i vivències que he tingut en els darrers anys, sobretot arran de la meva estada a París durant un temps. El bagatge musical que vaig recollir llavors està inclòs en aquest disc", valora la cantant i contrabaixista.
A Enderrock.cat estrenem una de les cançons que inclourà Amalgama, i que a més Abrié acompanya d'un nou clip. "Les Bordes d'Artamont" és un poema de Josep Tarragó Saurí, i és la primera vegada que la cantant es llança en les musicacions. "Em vaig deixar endur per la imaginació musical i vaig anar treballant el poema frase per frase, mirant els colors i el que em suggeria cada imatge del poema."
Els versos descriuen un indret de la vall de Lladorre, a Tavascan (el Pallars Sobirà), i al clip com a teló de fons també es pot reconèixer l'estany de Certascan i els voltants:
Els versos descriuen un indret de la vall de Lladorre, a Tavascan (el Pallars Sobirà), i al clip com a teló de fons també es pot reconèixer l'estany de Certascan i els voltants: