Recull de premsa de l'època. Foto: Arxiu Enderrock
Com havia fet Raimon poques setmanes abans, Llach també va convidar els dirigents polítics dels partits democràtics catalans a la fila zero. Els presents van viure un moment intens i emocionant. Per primera vegada en molts anys el país es va sentir lliure per un moment. Els crits de ‘Llibertat, Amnistia’ van ressonar amb força a les parets del Palau dels Esports sense que la policia hi pogués fer res. Al final, molts dels assistents van marxar en manifestació fins a la presó Model per demanar la llibertat dels presos polítics.
Pel que fa a les cançons, malgrat que la censura seguia activa, Llach va interpretar totes les que va voler. Un dels moments més intesos de la nit va ser la interpretació de “Silenci”, una peça que gairebé no havia cantat mai en directe però que el públic se sabia de memòria. Aquell dia, a Llach se li va trencar la veu sentint cantar el públic. L’altre gran moment va ser, evidentment, “L’estaca”.
El Palau dels Esports havia acollit el 30 d’octubre de 1976 un recital de Raimon. Els dos estan separats només per dos mesos i mig, però el país havia canviat en aquest temps. Exemplifica aquest canvi l’actitud de la companyia de discos de tots dos cantants. Al concert de Raimon no hi van ser presents; al de Llach el van enregistrar en directe i en van fer un disc. Què havia propiciat aquest canvi? El dictador havia mort el 20 de novembre.
Aquesta és la portada del disc editat a Catalunya (esquerra) i Alemanya (dreta):
Foto: Arxiu Enderrock
Aquí podeu escoltar la gravació que es va enregistrar en directe:
Aquesta és la portada del disc editat a Catalunya (esquerra) i Alemanya (dreta):
Foto: Arxiu Enderrock
Aquí podeu escoltar la gravació que es va enregistrar en directe:
.gif)
.gif)
