Moisès Moisès (d'esquerra a dreta: Pep Pascual, Conrado T. Costa i Oriol Perucho). Foto: Arxiu de Pep Pascual
Gràcies al segell La Olla Expréss, l'any 2011 el trio instrumental i experimental Perucho's va reeditar un dels pocs discos enregistrats de la formació. En total, 17 peces contemporànies que revelen sons juganers i inconformistes, tot i que al Bandcamp de la discogràfica només se'n pot escoltar una desena:
No eren els tres membres inicials, però Oriol Pons de Vall (saxo soprano), Albert Subirats (saxo alt) i Oriol Perucho (bateria) havien decidit tornar a engegar el projecte. En directe, a Youtube hi surten publicats petits enregistraments casolans d'un concert al cicle Músiques Disperses del 15 d'octubre a la sala Heliogàbal de Barcelona.
Una altra de les referències més emblemàtiques de la formació és l'anomenat disc vermell, publicat l'any 1977. Sempre a l'avantguarda de tot, Perucho's van finançar el treball a través del suport de mecenes, anticipant-se així a les actuals campanyes de micromecenatge a través de plataformes com Verkami o TotSuma.
Perucho's va suposar una sacsejada dins l'escena underground barcelonina, més enllà del corrent laietà. La primera etapa del grup en actiu va ser del 1970 al 1978, i un any abans d'aturar-se la banda va acompanyar Pau Riba al Canet Rock del 1977. Encapçalant el free jazz, el rock i l'avantguarda, Oriol Perucho va ser un "anarquista musical" –tal com el defineixen al llibret del disc reeditat–, reflex del context polític i social dels setanta.
Als anys vuitanta també es va impulsar el moviment punk, i entre les propostes que van sobresortir figurava Moisès Moisès, on Perucho portava el ritme al costat del multibufador Pep Pascual i el cantant i guitarrista Conrado T. Costa. Van estar en actiu del 1987 al 1991 i van variar la formació, però tal com apunta el periodista musical Pere Pons al número 13 de la revista 440 Clàssica, "en qualsevol cas la seva naturalesa allunyada de qualsevol convencionalisme mainstream no va cedir mai ni el més mínim". La prova sonora que també va reeditar La Olla Expréss l'any 2012 –juntament amb un DVD, imatges i un llibret amb textos del grup, crítics i amics– recull un conjunt de directes que el grup va anar gravant, perquè no van trobar mai el moment d'entrar a estudi.