Xavier Túrnez. Foto: Xavi Vila
Tens el cor dividit entre la poesia musicada amb el grup Túrnez & Sesé i la devoció per The Beatles amb el grup de tribut Scarbeats. En aquest disc hi trobes algun deix d'aquestes dues trajectòries anteriors i paral·leles?
Estic segur que aquests dos vessants són presents a totes les cançons del meu disc. Més aviat em costaria molt desfer-me de qualsevol d'ells a l'hora de crear una cançó. Canto els Beatles des que era un adolescent, i tots els anys amb Túrnez & Sesé cantant poesia m'han ensenyat a intentar expressar amb la meva veu tota la profunditat de les paraules.
Escoltant “Àngel d’amor”, amb la combinació de veu i cordes, m’ha vingut al cap Blaumut. Abans, però, ja hi éreu Túrnez & Sesé? Què ha passat entre aquells anys i els actuals de Túrnez?
La veritat és que sóc un gran admirador de Blaumut i també tinc la sort de tenir molt bona relació amb el cantant Xavi de la Iglesia, però les cordes han embolcallat la meva veu al llarg de tota la carrera deTúrnez & Sesé i és una formació que considero ideal per a mi. Només em faltava un baix, que segurament pel meu vessant més pop he considerat del tot imprescindible. A més tenia la possibilitat de proposar-li a Jordi Gas, un bon amic i un excel·lent músic, que m'ha ajudat moltíssim en tot el projecte. En tot cas, la diferència entre el Túrnez de Túrnez & Sesé i el Xavi Túrnez d'ara és molt clara. A Túrnez & Sesé interpretava les paraules dels poetes i la música del meu estimat Daniel Sesé, expressant-me només amb la veu. A Llum sóc Xavi Túrnez al cent per cent: m'expresso a través de la música, amb les paraules i també amb la veu.
A “Perfums de matinada” en l’escena que dibuixes ella riu fluixet i calla... és silenciós l’amor?
M'atrau la visió poètica de l'amor silenciós. El silenci implica misteri, i el misteri li va de meravella a l'amor, no et sembla? Aquesta cançó parla de l'estat sublim de l'amor, assolit a través del sexe. En la calma i la pau dels moments posteriors és quan les ànimes emprenen juntes el vol. Malgrat això, crec que el vol, en altres circumstàncies, pot arribar també agafant impuls, amb velocitat.
Doncs sí a ambdues preguntes. Tenia la necessitat d'agrair als meus pares tota una vida de comprensió i ajuda. Mai no m'han girat l'esquena, ni en els meus moments vitals més conflictius i aquest agraïment sempre el portaré a dins. Amb la meva germana han estat igual de generosos. I sí... van enterrar els seus somnis per bolcar-se en nosaltres i educar-nos, per 'encendre la nostra llum' i quan ja havien complert aquesta missió, van tenir el coratge de començar de nou, buscant la felicitat i sense deixar de respectar-se l'un a l'altre. N'estic ben orgullós d'ells.
A “Mag de l’engany” situes la classe política en una mena de carnaval de màscares on darrere hi ha rates fastigoses que estafen i extorsionen. Ells són els únics a crear l’infern?
Atenció, no situo a tots els polítics dins d'un mateix sac. No parlo de la classe política en general, sinó d'un polític corrupte, que malauradament, és una mostra de massa polítics que regeixen el nostre destí. Al polític de la meva cançó li desitjo que cremi en un infern en el qual em costa creure, ja que en vida díficilment pagarà els seus actes mesquins. Els més indesitjables saben com protegir-se entre ells.
Ets un aficionat a l’astronomia o “El temps que gira” és una cançó d’amor més?
No sóc aficionat a l'astronomia. Em venia de gust fer una cançó en la qual el missatge fos explicat amb una mica més de surrealisme, parlant d'amor en un to diferent. Però d'un amor més ample, més transversal, no dirigit a una persona en concret. Parlo de l'amor com a sentit de l'existència: 'Només sóc viu quan estimo i quan tinc la sort de ser estimat'.
El duet amb la Laia Rius (violinista en el meu projecte i també amb Túrnez i Sesé i actualment la meva parella) vam decidir portar-lo a terme per donar-li un altre color a algun tema del disc, i aquest ens va semblar força adient. Crec que la seva veu enriqueix el meu disc. Mai no he sigut massa partidari de les guitarres elèctriques (amb l'excepció ja comentada dels Beatles), però en Josep Traver és un músic tan excepcional que ha obert una nova porta en la meva visió musical i és probable que, en el meu proper disc hi hagi una mica més d'aquest so.
L’alegria es desferma a “I si fos un somni?”. Per què et costa fer cançons amb aquest estar tan content?
L’alegria es desferma a “I si fos un somni?”. Per què et costa fer cançons amb aquest estar tan content?
No ho sé. Potser perquè sóc una persona molt més reflexiva que no pas entusiasta, i si simplement em deixo anar, em surten temes de mig temps o balades. Per escriure aquesta cançó em vaig haver de posar en situació, i buscar expressament aquesta alegria i to festiu.
Bé, he tingut i tinc molts amics i amigues homosexuals, però aquesta història no està inspirada exactament en cap d'ells o elles. En tot cas, no fa tants anys que veure una parella d'homosexuals agafats de la mà pel carrer o fent-se un petó en públic era impensable. Em va semblar interessant explicar com, feliçment, han canviat els temps, explicar la història d'aquestes dues persones que de jovenetes no van poder gaudir d'aquesta llibertat i finalment, ara, a l'era de la tecnologia i precisament gràcies a això, podien trobar-se de nou i entregar-se l'una a l'altra, amb tota la passió que els havien robat en el seu moment.
És clar que entenc l'amor i les cançons, i fins i tot la vida, sense anar piano, piano. Jo diria que de vegades s'ha d'anar forte, fortissimo, però tot té el seu moment i cadascú ho viu a la seva manera. Jo ara, avui, vaig més aviat piano, piano, però en qualsevol moment puc fes un crescendo capriccioso que em porti a un estat allegrissimo. L'important es viure amb dinàmica! (riu)
“Príncep petit de l’horitzó” té a veure amb tenir fills i l’amor incondicional dels pares?
Efectivament. Aquesta cançó la vaig escriure pel meu fill Marcel, al qual estimo incondicionalment, ja fa temps, quan començava a ser un adolescent. Ara ja té dinou anys!
Amb aquest disc t’has sentit més a prop de l’eternitat (“Pensaments”)? Sembla que al final anul·lis tots els pensaments (‘torno a descobrir que no en sé res’). No és tot molt dramàtic? Encara tens algun deix d’actor en la teva interpretació, o creus que definitivament t’has sincerat en aquestes cançons teves?
"Pensaments" intenta reflectir una sensació breu i intensa de trobada amb l'inconscient. És la lucidesa que és al teu cervell en un segon estrat, i que per un instant s'il·lumina en una fogonada per tornar a apagar-se de seguida. He intentat estirar aquest moment amb sensacions i imatges. Si resulta dramàtic, no ha estat buscat expressament. En aquest disc, d'actor, res de res. Ben al contrari, sento que m'he despullat absolutament.
.gif)
.gif)
