Still Morris. Foto: Jose Luis Luna
Still Morris és un d'aquells melòmans empredeïts, enamorats dels clàssics dels setanta. En aquella època va tenir una banda de joventut, i després va penjar la guitarra durant trenta anys. La vida canvia, i l'alter ego musical d'Eloi Pardo va sorgir ara fa uns set anys.
Un bon dia va decidir deixar la feina –es dedicava al sector financer–, i va treure la pols de les sis cordes: "La passió, l'emoció i el sentiment són tan forts com abans o més, ho veus amb una perspectiva més madura, però la música és sentiment, i és implícit a qualsevol nota o acord. Quan pujo a l'escenari em trobo com quan era jove, amb la mateixa vitalitat. Potser t'esgotes abans, però ho vius amb la mateixa intensitat".
Va començar a temptejar el terreny en anglès amb tres discos: Now I Know (DiscMedi, 2008), Face to Face (DiscMedi Blau, 2011) i Second Hand Rain (DisMedi Blau, 2013). Però el 2014 va publicar una maqueta en català titulada Stillmorris.cat (DiscMedi Blau).
Després de totes les provatures ha trobat el seu camí musical, i a final de febrer publicarà el primer llarga durada en la seva llengua materna, Accés obert (DiscMedi Blau, 2016). La cançó que estrenem a Enderrock.cat, "La terra esclata", és molt especial, una mena d'himne ple d'èpica amb relació a la situació política catalana. "Vaig acabar el disc fa tres o quatre mesos i justament la política catalana i l'independentisme eren més efervescents. Hi volia fer una petita aportació, no volia escriure una cançó reivindicativa, però sí de suport des de la meva humil expressió", valora Still Morris.
El disc està previst que surti a la llum a final de febrer, i la presentació oficial a Palma serà l'11 de març a la sala La Red. Al Principat ja té una data confirmada: l'11 de juny a la sala Sidecar de Barcelona.
.gif)
.gif)
