Estrenem "Cos" d'Alessio Arena

El seu segon disc, 'La secreta danza', sortirà el 17 de febrer

| 11/02/2016 a les 15:15h

El cantant i escriptor napolità resident a Barcelona Alessio Arena ha recollit els sentiments més íntims en una coreografia sonora que es mou per la cançó italiana, el flamenc, el jazz i fins i tot els repunts electrònics. Titulat La secreta danza (Temps Record, 2016), el segon disc sortirà a la venda el proper 17 de febrer, i a Enderrock.cat n'avancem en exclusiva una cançó i el making of.

Alessio Arena. Foto: Arxiu Enderrock


L'any 2013 va publicar el seu primer llarga durada, Bestiari(o) familiar(e) (autoeditat), en italià i napolità, i poc s'ho pensava que tres anys després publicaria un altre disc, ara en català i castellà: "En tres anys he viscut moltes coses i he escoltat molta música i el so de la meva vida, en general, ha canviat. Tenia moltes ganes de plasmar tot això en un disc. Aquest ball amagat són tots els gestos que fem nosaltres, en secret", assegura Arena.

A Enderrock.cat estrenem un dels balls amagats i el més reivindicatiu, "Cos": "He conegut moltes persones que no estaven a gust amb els seus cossos, persones que pateixen la influència dels cànons estètics imposats per la societat. El nostre cos és la nostra casa, un niu que no hem escollit. No només l'hem de cuidar, l'hem d'estimar", explica. 


A La secreta danza s'acompanya d'una nova banda de luxe: el guitarrista Pau Figueres, el saxofonista Gabriel Amargant i la flautista Lina León. A més, ha tingut les col·laboracions especials de Marta Robles (Las Migas), Amancio Prada, El Kanka Guillem Roma. Amb el darrer interpreta a duet una cançó que ha dedicat a Reinaldo Arenas ("Últims segons del cometa Halley"): "Canto l'última nit de l'escriptor cubà en el seu pis de Hell's Kitchen, a Nova York. Amb en Guillem fins i tot cantar la pena es converteix en una festa".

El disc sortirà a la venda el 17 de febrer, i el 31 de març el presentarà a l'Auditori Barradas en el marc del Festival BarnaSants. Després actuaran a Madrid, Nàpols i Praga: "El que més costa per a mi és moure la meva música. Espero que amb La secreta danza puguem ballar fins a arribar ben lluny", valora. 
 
El napolità, conegut com a escriptor a Itàlia perquè és allà on es publiquen les seves novel·les, entrellaça les seves dues passions, l'escriptura i la música. "Les meves obres són molt teatrals, les narracions s'inspiren en l'oralitat i en la música amb què he crescut, a Nàpols, sobretot. I d'altra banda, les meves cançoncs, de vegades, més que poètiques són narratives."

Produït per Toni Pagès, també estrenem el making of del procés de gestació del disc a l'estudi:
 
Arxivat a: Enderrock