Gemma Humet: "Fer versions no és un gènere menor"

 Gemma Humet. Foto: Júlia Quintana

Com valores el reconeixement amb el Premi Enderrock 2016 per votació popular al millor disc de cançó d'autor per Si canto enrere (Satélite K, 2015)?

Doncs la veritat és que no m’hauria esperat mai rebre un premi per votació popular! Fa moltíssima il·lusió veure que la gent que et ve a veure als concerts, que compra el disc, confia en tu i et vota. És com si m’estiguessin dient: “Gemma, continua així, que les coses funcionen i van bé!”. I em fa agafar confiança en tot el que estic fent. És una sensació que no havia tingut mai, mai havia rebut cap premi, jo!

 
En una entrevista a EDR comentaves que et senties més intèrpret que res. De mica en mica vas agafant consciència de ser compositora, després de la bona rebuda del disc per part del públic?

Si que és veritat que, com dic a la pregunta anterior, el fet que se m’hagi valorat aquest disc, en el qual principalment he estat compositora, fa que agafi més confiança i tingui ganes de continuar-ho fent, amb aquest 'plus' que suposa saber que a la gent que m’escolta li agrada el que faig. Però també és cert que jo abans que res sóc i em sento cantant, intèrpret, i el que més m’agrada del món és agafar cançons i, simplement, cantar-les! No crec que les versions hagin de ser necessàriament un 'gènere menor' i sé que tard o d’hora faré un disc cantant i versionant a la meva manera totes les meves cançons preferides. També és veritat que, ara que ja fa temps que vaig escriure, per exemple, les cançons del disc, cada cop que les canto sento que ho faig des d’un altre punt de vista, que les coses i sensacions canvien i que, per tant, les estic reinterpretant. El que vull dir és que em sento més aviat intèrpret de les meves pròpies cançons, més que no pas compositora! Encara ara, quan diuen "Gemma Humet, cantautora", penso "Qui? Jo?". Em fa gràcia, se’m fa estrany...

 

La veritat és que el fet que tots dos estiguem entre els premiats justament aquest any fa que tot plegat sigui molt especial. Crec que ara mateix les escoles de música juguen un paper molt important entre les noves generacions de músics. Tot d’una et trobes amb escoles on hi ha professors i alumnes de moltíssima qualitat (Esmuc, Taller de músics, Liceu...). Suposo que això fa que tota una generació de músics joves tinguem una sèrie d’eines molt més a l’abast i que l’aprenentatge 'autodidacte' no hi hagi pres tan partit com potser succeïa fa uns anys. També fa que el fet de dedicar-se a la música no sigui una cosa potser tan estranya vista des de fora, potser es normalitza...

 

Aquest curs i el que queda d’any de moment continuaré fent concerts de Si canto enrere, que per sort encara en queden uns quants! I també continuem la gira de concerts de l'espectacle L’Ovidi, poema sense acabar, juntament amb Toti Soler i l'actor Joan Massotkleiner, i alguns concerts amb en Toni Xuclà. I de fet, a l’estiu marxarem cap a Hongria!

Ja estàs treballant en el proper disc?
Ja fa temps que treballo en el que vull que sigui el meu segon disc, que si tot va bé espero que surti l’any que ve.