Joan Colomo. Foto: Ivan Caster
L’any 2009 vas debutar en solitari amb Contra todo pronóstico (BCore Disc). En quin moment et trobes?
Sistema és el meu cinquè disc en solitari i noto que he de fer un canvi. Aquesta etapa ha estat marcada per cançons que segueixen la mateixa línia, i m’agradaria fer un punt i a part. Sempre que t’enfrontes al repte de crear un nou disc, tens la intenció de gravar la millor obra de la teva vida. No sé si podré superar el que he fet fins ara i això m’espanta una mica. La inèrcia de fer cançons, però, no ha desaparegut, així que, tan mediocre o pitjor encara, no m’aturaré.
Sistema és un disc…
Els amics que l’han escoltat m’han dit que és un disc trist.
Més que trist, es podria dir que és d’una bellesa… nostàlgica. La bellesa és una finalitat en les teves cançons?
Més que trist, es podria dir que és d’una bellesa… nostàlgica. La bellesa és una finalitat en les teves cançons?
Sí, tot i que fujo dels tòpics estàndards que ja se sap que funcionen. Intento defugir la càrrega excessiva d’acords i arranjaments que no et porten a la bellesa sinó que, contràriament, t’aboquen a la lletjor.
En la senzillesa hi ha la bellesa...
Exacte! Tot i que també evito ser massa simple i evident. És un equilibri complicat.
Les cançons del nou disc ens aboquen a un punt crepuscular?
És un procés vital inevitable. En el meu cas he anat deixant totes les influències anglosaxones, més properes al punk i al hardcore, que em van acompanyar durant l’adolescència, i he assimilat sons més propers.
Si musicalment és un disc dispar, les lletres també van de l’amor a la protesta, i entremig hi ha una oda a l’alvocat!
En aquest disc he patit molt més que en els anteriors a l’hora d’escriure les lletres. No trobava la temàtica... No volia fer més cançons d’amor, ni tornar a cagar-me en el sistema. Buscant coses que m’apassionaven vaig anar a petar als alvocats. Total, que he escrit un tema sobre com m’agraden els alvocats.
T’ho vas plantejar com un repte, escriure que bons que són els alvocats? O ha estat més aviat una patillada?
Ho he fet perquè realment no tenia ni punyetera idea de què escriure! Els alvocats? Una cançó sobre alvocats també pot tenir un punt destroyer, no? Musicalment, el tema “Fruit tropical” té una de les melodies més maques del disc, i posar una lletra com aquesta era una bona manera de carregar-me’l.
Som un país que ve de la tradició de la cançó, on la lletra té un pes determinant. Al pop la lletra pot tenir un missatge, però la tradició del gènere és una altra.
És cert. Aquí tendim a intel·lectualitzar un pèl massa les lletres, quan en el pop la clau és la melodia. Per sort aquest país nostre té una tradició històrica de cantautors que escriuen molt bé, però el pop i el rock són una altra cosa.
És cert. Aquí tendim a intel·lectualitzar un pèl massa les lletres, quan en el pop la clau és la melodia. Per sort aquest país nostre té una tradició històrica de cantautors que escriuen molt bé, però el pop i el rock són una altra cosa.
.gif)
.gif)
