Cybee. Foto: Bernat Almirall.
L'escriptor i viatger nord-americà Augustus Le Plongeon va donar el nom de Mu a un suposat continent enfonsat a l’oceà Pacífic. Cybee l'han près com a símbol del seu nou viatge musical, un nou imaginari creatiu: “Tothom es queda amb la idea del continent perdut i per a nosaltres és una porta oberta a la imaginació, els invents, la creació, les idees i les emocions… No recollim la història del que es diu que era Mu, sinó el misteri que amaga. Ens l’hem fet a la nostra mida. El reinventem perquè sigui el nostre espai de creació”, explica el guitarrista de la banda, Marc Colomer.
L'escriptor i viatger nord-americà Augustus Le Plongeon va donar el nom de Mu a un suposat continent enfonsat a l’oceà Pacífic. Cybee l'han près com a símbol del seu nou viatge musical, un nou imaginari creatiu: “Tothom es queda amb la idea del continent perdut i per a nosaltres és una porta oberta a la imaginació, els invents, la creació, les idees i les emocions… No recollim la història del que es diu que era Mu, sinó el misteri que amaga. Ens l’hem fet a la nostra mida. El reinventem perquè sigui el nostre espai de creació”, explica el guitarrista de la banda, Marc Colomer.
El continent de Cybee conté relats d'amor ("Poblenou" i l'impossible "M'agradava"), cançons més reflexives (l'èpica "Pedra filosofal", o el moment de més claror d'una persona que té Alzheimer a "De tant en tant"). A Mu també hi té presència la família, com en el cas de "Mama", un homenatge a les mares dels quatre membres de la banda, i l'amistat ("Marcel·lí", "Dóna'm la mà" i la situació anecdòtica en què et retrobes un conegut i deixes anar allò que "Ens hem de veure més"). En aquest sentit, el disc tanca amb un tema que narra la història d'amistat del quartet, "A ritme de cançons".
Seguint la línia del debut CyBee (autoeditat, 2013), el quartet consolida la seva sonoritat: “Ens inspirem en grups influenciats pel so dels setanta. D’aquest estil en diem rockefolk, amb un punt d’humor, perquè llavors hi havia el moviment folk-rock, amb Simon & Garfunkel, The Byrds, Bob Dylan… i ara hi ha artistes actuals, que són els que escoltem, que tenen aquests mateixos referents. Parlem de grups com Mumford & Sons, The Lumineers, Needtobreathe… És un estil que ens agrada, als quatre membres del grup. Agafem aquest so anglosaxó i l’interpretem des de la visió mediterrània. Transformem el folk-rock en rock-folk”.
Viatge a Mu (RGB Suports) va sortir a la venda el passat divendres, 11 de març, i el presentaran en directe en doblet: el 8 d'abril, a la sala Luz de Gas de Barcelona, en el marc del festival Guitar BCN i amb Enric Verdaguer, i el 10 d'abril, a La Mirona de Salt, amb Crossing.
