Enric Granados. Foto: Arxiu 440Clàssica
La història d'Enric Granados és de pel·lícula amb final dramàtic. El compositor tornava de fer les Amèriques, on havia estrenat l'adaptació operística de la seva obra mestra per a piano, la suite Goyescas. Inicialment, l'obra s'havia de presentar a París, però per culpa de la Primera Guerra Mundial la premiere es va traslladar a Nova York, el 16 de gener del 1916. Va tenir un èxit apoteòsic i la popularitat del lleidatà va créixer, però en va poder gaudir per poc temps. Granados va ajornar el seu viatge cap a casa perquè el van convidar a la Casa Blanca a fer un recital per al president nord-americà Woodrow Wilson.
Tota la seva biografia, ampliada i documentada, la podeu trobar a la Viquipèdia, i és que la setmana passada l'ESMUC i Amical Wikimedia van organitzar una viquimarató musical per completar els articles relacionats amb l'autor i les seves obres.
Aquest dijous, 24 de març, quan es compleixen cent anys de la mort del compositor, el Festival de Pasqua de Cervera li dedicarà tota una marató d'activitats, amb propostes divulgatives, concerts pianístics i cambrístics, presentacions discogràfiques, xerrades sobre la composició contemporània actual, un Menú Granados... i fins i tot una mona de Pasqua.
Coincidint també amb el centenari de la seva mort, aquest dijous el pianista José Menor actuarà a l'emblemàtic Carnegie Hall de Nova York, amb un repertori que gira al voltant de Goyescas. Serà un concert especial no només perquè s'hi recordarà Granados, sinó també perquè el pianista vallesà tornarà a la sala nord-americana 24 anys després d'haver-hi debutat, quan només tenia 15 anys. Al músic l'atrau sobretot la llibertat a l'hora d'interpretar l'obra: "Una cosa que valoro molt, i és un dels motius pels quals estic tan interessat en la música de Granados, i en Goyescas sobretot, és l’espontaneïtat en la interpretació. Ho dic en el sentit de poder-te sentir lliure en una obra i aportar-hi la teva personalitat creant-ne una visió pròpia, creant coses en el mateix moment d’interpretar, sense que estigui tot precalculat abans."
Creador de l'escola moderna de piano espanyol, Granados es va endinsar en el romanticisme musical: "És difícil definir-lo sense caure en els tòpics; el considero, naturalment, un dels nostres compositors més importants. Com a solista, concretament, em fa sentir molt realitzat. He tocat diverses obres seves, però sobretot ara, amb Goyescas, el veig un autor que com a intèrpret et permet aportar molt personalment. És cert que es pot fer amb tota la música, però hi ha compositors que s’hi presten més que uns altres. D'alguns, en tenim una visió molt més idealitzada de l’obra, a la qual tu t’has d’apropar; Granados, en canvi, no és així, beu molt més de la tradició romàntica i la porta a l’extrem", valora Menor.
El pianista de Sabadell ha fet una immersió en la vida i l'obra de l'autor, i fins i tot n'ha conegut els descendents. "Fa anys que, indagant en la seva música de cambra, vaig tenir contacte amb altres músics. Vam observar la gran quantitat d’obra d’Enric Granados que tenim incompleta, sense revisar o, fins i tot, revisada d’una manera poc adequada. Això va fer que m’anés interessant més i més en la seva figura. Com pot ser que a un dels grans compositors que tenim aquí no se li hagi fet justícia en aquesta obra, ni en aquesta, ni en l’altra, i així successivament? En tot aquest procés, a més a més, també vaig entrar en contacte amb la família del compositor. Vaig conèixer, per exemple, la Bàrbara Granados, una persona fantàstica, i tot plegat em va anar apropant al personatge i a la seva música fins avui, que faig una gira amb Goyescas i molts programes amb la seva música".
José Menor serà un dels protagonistes del proper número de la revista 440Clàssica, en la qual s'abordaran amb diversos articles els diferents vessants de la vida i l'obra d'Enric Granados.
.gif)
.gif)
