Claudia Crabuzza. Foto: Annicchiarico.
Com un soldat (Miscroscopi, 2016) sona rocker i contundent. A partir de les seves lletres, el seu marit, Fabio Sanna, escriptor i director de cinema, hi ha posat la música. Els arranjaments han anat a càrrec de Julian Saldiarraga i Dani Ferrer, de Love of Lesbian, a qui va conèixer a les comunitats zapatistes de Chiapas a Barcelona. Claudia Crabuzza ha enregistrat les cançons als estudis La Casa Murada, així que el disc ha estat gestat a Catalunya: "Aqueixa volta, a diferència dels altres meus discos, he decidit ampliar la visió obrint més la porta de Catalunya. He volgut eixir dels confins algueresos i també dar una oportunitat nova a les mies cançons. Crec que la llengua i la identitat algueresa i la catalana són una gran riquesa l'una per a l'altra".
El projecte personal de la cantant algueresa parla del dia a dia com a mare: "Parlo del moment de la nàixita, viscut com una dansa i al mateix temps com un sacrifici dedicat als que pateixen les mateixes dolors, però sense tenir la joia d'un fill", explica. Però també és una crida en favor de les dones: "La paraula feminisme no m'agrada perquè sempre he pensat que no és just defendre més una part, i perquè de fet les dones som la part més forta! Però sí, tenim molts més problemes, també per aqueix fet d'ésser la part forta i que això no sigui acceptat per la cultura comuna, ni per nosaltres mateixes. Sempre hem de treballar el doble per obtendre resultats. La societat mos demana molt i per a nosaltres esdevé una vida en guerra, com la d'un soldat. Per això en el meu imaginari hi ha sempre presents dones exemple com Frida Kahlo, tan potent i bella amb totes les sues cadenes físiques, o Lhasa de Sela, que ha deixat un tresor de cançons i imatges precioses".
Com un soldat (Miscroscopi, 2016) sona rocker i contundent. A partir de les seves lletres, el seu marit, Fabio Sanna, escriptor i director de cinema, hi ha posat la música. Els arranjaments han anat a càrrec de Julian Saldiarraga i Dani Ferrer, de Love of Lesbian, a qui va conèixer a les comunitats zapatistes de Chiapas a Barcelona. Claudia Crabuzza ha enregistrat les cançons als estudis La Casa Murada, així que el disc ha estat gestat a Catalunya: "Aqueixa volta, a diferència dels altres meus discos, he decidit ampliar la visió obrint més la porta de Catalunya. He volgut eixir dels confins algueresos i també dar una oportunitat nova a les mies cançons. Crec que la llengua i la identitat algueresa i la catalana són una gran riquesa l'una per a l'altra".
El projecte personal de la cantant algueresa parla del dia a dia com a mare: "Parlo del moment de la nàixita, viscut com una dansa i al mateix temps com un sacrifici dedicat als que pateixen les mateixes dolors, però sense tenir la joia d'un fill", explica. Però també és una crida en favor de les dones: "La paraula feminisme no m'agrada perquè sempre he pensat que no és just defendre més una part, i perquè de fet les dones som la part més forta! Però sí, tenim molts més problemes, també per aqueix fet d'ésser la part forta i que això no sigui acceptat per la cultura comuna, ni per nosaltres mateixes. Sempre hem de treballar el doble per obtendre resultats. La societat mos demana molt i per a nosaltres esdevé una vida en guerra, com la d'un soldat. Per això en el meu imaginari hi ha sempre presents dones exemple com Frida Kahlo, tan potent i bella amb totes les sues cadenes físiques, o Lhasa de Sela, que ha deixat un tresor de cançons i imatges precioses".
El disc sortirà a la venda aquest divendres 8 d'abril, i a l'Enderrock en podeu escoltar dues cançons. "La que dóna nom a l'àlbum és un text que parla de l'extrema fragilitat i debilitat que a voltes encontres, i te pareix que estàs tancat en una armadura, en guerra –comenta Crabuzza–. Però la música lleugera i fresca regala una esperança i una visió diferent. Diu: 'Me n'estic com un soldat, però no hi ha ningú que me fa guerra'."
Pel que fa a "Nina nana mare mia" és una versió en alguerès de "Ninna nanna alla mia mamma" de Bianca d'Aponte: "Parla d'una dona tancada en un hospital psiquiàtric per haver matat la sua mare. És una cançó intensa i dolorosa. Amb l'arranjament havem portat la inquietud de la història al pla musical".
Pel que fa a "Nina nana mare mia" és una versió en alguerès de "Ninna nanna alla mia mamma" de Bianca d'Aponte: "Parla d'una dona tancada en un hospital psiquiàtric per haver matat la sua mare. És una cançó intensa i dolorosa. Amb l'arranjament havem portat la inquietud de la història al pla musical".
.gif)
.gif)
