Pares. Foto: Ray Molinari.El vilanoví David Espinola ha militat en grups com Los Rotos, Suite Momo o Zivil, però Pares és el seu projecte més personal. Després d'arribar a les semifinals del concurs Sona9, la banda publica el seu primer llarga durada, De sota els pins (Temps Record, 2016), deu temes que transiten entre la cançó d'autor i el folk, amb tocs psicodèlics que creen ambients d'allò més melancòlics.
A mercè de la natura
Gran part de les cançons del disc es van gestar en un refugi al Montsant, a les muntanyes de Prades, mentres que l'enregistrament es va fer a l'estudi Mi Casa Teléfono Records, de Vilanova i la Geltrú, des del qual van poder utilitzar exclusivament energia solar per gravar-lo. Això els va marcar molt, ja que de vegades havien d'aturar la gravació perquè plovia. És un treball a ritme reposat: "Fins ara en projectes anteriors havíem treballat amb un calendari concret i tancat de gravació; una setmana o quinze dies en què has d'acabar gravant sí o sí. En canvi aquesta vegada el fet de dependre del sol era molt significatiu, sense sol no hi havia gravació, i sense el sol no hi ha vida".
La forta relació que tenen els vilanovins amb la natura es percep al nom de les cançons, com ara "De sota els pins", "Sense fer fum" o "L'iceberg", i també a la portada del disc, creada per Kris Arboleda. El cantant afirma que "no hi ha un missatge ecologista al darrere, sinó la reivindicació dels ritmes naturals alhora de viure i entendre el món".
La connexió amb la natura segueix present a una versió en català de "Society" de Jerry Hannan que també inclou l'àlbum: "És una cançó que vam descobrir a través de la versió que Eddie Vedder en va fer per a la banda sonora de la pel·lícula Into the Wild de Sean Penn, i que en certa mesura reflectia aquest mateix esperit crític, de qüestionament dels valors de la societat moderna i la reivindicació de la vida més primigènia com a camí per a l'alliberament personal".
.gif)
.gif)
