Senyor dels Llamps. Foto: Marta Vallribera.
De la rereguarda i la defensa, Oriol Iglesias deixa les baquetes i se situa a primera línia per esdevenir el cantant i guitarra de Senyor dels Llamps. Després de militar en bandes com Pèl de Gall i Katarrama i d'acompanyar Francesc Ribera 'Titot' i David Rosell a L'esca del pecat, el músic deixa els sons més contundents i s'acomoda als ritmes ballables.
Ara bé, el missatge esbojarrat és el tret distintiu de la proposta: "Fem cançons desenfadades. La música que fem sí que està més de moda, però realment les lletres no, són més entremaliades, tenen un punt picant i potser això no s'està fent tant", valora Iglesias. Són clars i directes, tal com raja.
Aquest dissabte 16 d'abril presentaran les cançons en directe a l'ateneu La Teia d'Avinyó (22 h) i avui el disc ha sortit en format digital. Una de les cançons està dedicada al municipi del Bages que acollirà l'estrena: "'El meu poble' és una mica nostàlgica. Quan tenia set anys ens vam traslladar a viure a Barcelona amb els meus pares, i el tema reflecteix la meva infantesa, també amb tocs còmics i fins i tot alguns d'exagerats. De vegades em llegeixo la cançó, i jo que sóc de la generació dels vuitanta semblo dels seixanta", explica el cantant i guitarrista.
Pel que fa al nom del disc, és "una autoparòdia": "Conec molts grups de l'escena catalana que ara fan un estil de música i abans en feien d'altres, i sé que això comporta crítiques... M'he passat la vida fent canya i ara ha sortit així, i abans que em critiquin faig broma i tots contents", assumeix.
De la rereguarda i la defensa, Oriol Iglesias deixa les baquetes i se situa a primera línia per esdevenir el cantant i guitarra de Senyor dels Llamps. Després de militar en bandes com Pèl de Gall i Katarrama i d'acompanyar Francesc Ribera 'Titot' i David Rosell a L'esca del pecat, el músic deixa els sons més contundents i s'acomoda als ritmes ballables.
Ara bé, el missatge esbojarrat és el tret distintiu de la proposta: "Fem cançons desenfadades. La música que fem sí que està més de moda, però realment les lletres no, són més entremaliades, tenen un punt picant i potser això no s'està fent tant", valora Iglesias. Són clars i directes, tal com raja.
Aquest dissabte 16 d'abril presentaran les cançons en directe a l'ateneu La Teia d'Avinyó (22 h) i avui el disc ha sortit en format digital. Una de les cançons està dedicada al municipi del Bages que acollirà l'estrena: "'El meu poble' és una mica nostàlgica. Quan tenia set anys ens vam traslladar a viure a Barcelona amb els meus pares, i el tema reflecteix la meva infantesa, també amb tocs còmics i fins i tot alguns d'exagerats. De vegades em llegeixo la cançó, i jo que sóc de la generació dels vuitanta semblo dels seixanta", explica el cantant i guitarrista.
Pel que fa al nom del disc, és "una autoparòdia": "Conec molts grups de l'escena catalana que ara fan un estil de música i abans en feien d'altres, i sé que això comporta crítiques... M'he passat la vida fent canya i ara ha sortit així, i abans que em critiquin faig broma i tots contents", assumeix.
.gif)
.gif)
