El Petit de Cal Eril. Foto: Román Yñan
"És exitant fer coses diferents", avisa El Petit de Cal Eril. I és que per al cinquè disc ha canviat el procés de creació: primer van néixer les cançons i a partir d'aquí va buscar "la manta que les tapava", és a dir, el títol i el concepte del treball. Però a Joan Pons no li agrada tenir mètode, així que intenta no repetir-se mai. Ara bé, "sempre tens el punt en comú que ets tu", assumeix.
Aquesta vegada ha tingut Jordi Matas (Seward, Ferran Palau) a la producció, i malgrat l'austeritat del disc les cançons estan més embolcallades: "Hem buscat un so diferent i en Jordi s'ha encarregat de distribuir què fa qui, quin és l'instrument idoni per construir les cançons, i així sonen més plenes", valora el bandautor. El productor també participarà als directes, i a l'escenari tindran dues bateries: "Hi haurà molt poc plat i més presència del bombo i la caixa, així agafen una potència que s'adiu a la idea de La força".
L'àlbum es pot equiparar com una història i cadascuna de les cançons com capítols: "La primera part et va donant pistes i la segona et dóna conceptes més clars". A Enderrock.cat estrenem "El plor", la cançó que entrellaça les dues parts: "És un capítol de reflexió, l'última cançó de la cara A, de repòs; una cançó tranquil·la però que té molta força".
La força, en tres formats físics
Les noves cançons d'El Petit de Cal Eril es podran adquirir, a banda de format digital, en tres suports físics: disc, vinil i també casset. No és que Joan Pons sigui un modern que vulgui posar de moda la cinta de casset, més aviat es tracta d'una qüestió pràctica i familiar: "La meva mare m'ha demanat que fes cassets perquè així el pot posar al cotxe", explica, i afegeix que en aquest format "el so és més apagat i té mala llet, el pots forçar més de volum". A més, cadascun dels formats tindrà un disseny de portada específic.
.gif)
.gif)
