La Raíz de l'èxit

La Raíz. Foto: Singu Riera 
 

Els de Gandia van omplir la sala Apolo de Barcelona de jovent ansiós per sentir-los tocar. Tal era l’expectació que els catalans Trast, teloners encarregats de posar a to el públic, ja tenien la meitat de l’auditori ple noranta minuts abans que els onze protagonistes –sí, La Raíz són molta gent–s’apropiessin del petit escenari.

 

Només sonar el primer acord ja s’augurava una vetllada pletòrica: els fans recitaven de memòria el poema musical que serveix d’introducció a l’àlbum. 'Quisiera saber por qué estoy en esta cárcel metido...', entonaven a l’uníson. Emotiva rebuda i gran encert d’inici per calibrar la implicació dels assistents.
 

La Raíz –grup guanyador del Premi Enderrock 2016 per vot popular a millor artista en llengua no catalana– ha demostrat després de quatre treballs que sap reiventar-se sense perdre l’essència de música mestissa –s’hi pot trobar rock, ska, reggae, rap, africana– i reivindicativa que proposa.
 

Aquells que veuen una baixada rítmica a Entre poetas y presos que vagin a un dels seus concerts, l’energia no decau en cap moment. La sintonia entre cançons mítiques com "Nuestra nación" del disc Así en el cielo como en la selva o "Zarzuela y Castañuela", inclosa a El lado de los rebeldes, amb la frescor de "Radio clandestina" és inherent i gens impostada. Fins i tot l’absència de mòbils alçats fent fotografies durant el xou demostra la compenetració entre públic i artista, els quals cantaven conjuntament 'para levantar la marea a contracorriente'.
 

Els punys amunt, els aplaudiments constants i els salts en els moments apoteòsics no van parar, i l’Apolo tremolava i bramava presenciant el directe del nou àlbum.