La psicodèlia improvisada de Lubianka

Els barcelonins publiquen una versió reduïda en format videoclip de "On els sants es tornen esclaus"

| 01/05/2016 a les 15:00h

El quintet barceloní Lubianka improvisa i experimenta al segon disc, Cerimònies (Tonzonen Records, 2015). Una prova sonora i ara també visual és la versió reduïda en format videoclip de la cançó "On els sants es tornen esclaus".



Lubianka. Foto: Arxiu del grup. 

Quina relació teniu amb Alemanya?

És diversa. La més rellevant és la nostra afinitat amb el corrent musical Krautrock, tot el seguit d'artistes de finals dels anys 60 i principi dels 70 que com a reacció a la música anglosaxona d'aquella època es van posar a experimentar amb la tecnologia i corrents estilístics que en aquell moment històric començaven a aparèixer.

De fet, heu publicat el vostre disc amb un segell d'allà...
El disc l'hem publicat amb un segell alemany, Tonzonen Records, però per nosaltres el podríem haver editat amb un segell català, espanyol o de qualsevol altra nacionalitat. En tot cas, Tonzonen va ser el que va mostrar més interès i va concretar d'una manera més clara. 

Amb la psicodèlia per bandera, de quins grups heu begut?
El ventall és molt ampli i variat, no només en el camp de la psicodèlia. Si parlem de psicodèlia i de grups lligats a aquest corrent, podem esmentar Pink Floyd, Soft Machine King Crimson, aquests tres sobretot de la seva primera època. També Can, Neu!, Amon Düül II, Tangerine Dream o Ash Ra Tempel. Discos de Miles Davis d'aquell moment o tota la discografia de The DoorsPau Riba, Jaume Sisa o Barcelona Traction a casa nostra. També considerem molt propers grups més recents com Grails, Causa Sui, en el seu moment Kyuss o fins i tot els desapareguts barcelonins 12twelve o amics nostres com Jinko Vilova.



Seguiu alguna mena de cerimònia com a grup?
Al marge de les cerimònies quotidianes pròpies de cadascú, en la creació dels disc abaixàvem la llum i deixàvem fluir l'inconscient, fèiem algun cant o ens n'anàvem al desert dels Monegros a tocar i ens deixàvem endur per l'ambient.

La vostra música és inquietant i suggerent. Quin és el procés de creació de Lubianka a l'hora de compondre les cançons?
La improvisació n'és un element central. Per a Cerimònies vam gravar nou hores corresponents a diverses sessions. Després ens vam reunir per escoltar-les i triar els passatges que ens resultaven més interessants. En alguns casos els extractes funcionaven per si mateixos com a cançó, i en d'altres fèiem un procés de collage de diversos passatges que tenien sentit junts i després al local acabàvem de donar-hi una forma orgànica. Després els gravàvem, els políem i els tornàvem a gravar fins a la versió final.
Arxivat a: Enderrock, lubianka, psicodèlia