Els llacs musicals d'Albert Oliveres

Aquest diumenge 1 de maig el pianista presentarà el segon disc, 'Festina Lente', a Barcelona

| 28/04/2016 a les 14:59h
Arxivat a: 440Clàssica&Jazz, piano, albert oliveres, festina lente
Als set anys Albert Oliveres es va posar davant d'un piano, i no se n'ha pogut separar. Teclista de grups festius com La Golden Beat o Costo Rico, també desenvolupa una carrera en solitari. Aquest diumenge 1 de maig presentarà a l'espai nunArt de Barcelona el segon disc, Festina Lente (Temps Record, 2015), i a Enderrock.cat i 440Clàssica.cat parlem amb el músic per conèixer més a fons el seu projecte personal.
Albert Oliveres. Foto: Arxiu de l'artista

Comentes que Festina lente (Temps Record, 2015) són els teus "Llacs", moments en què es relaxen les aigües. Et sents en un moment vital relaxat? 
La metàfora dels "Llacs" m'agrada perquè crec que explica gràficament els moments de pausa. No fa referència a un moment o etapa vital, sinó més aviat a dinàmiques del dia a dia. En la nostra vida moderna, anem de bòlit, estem tot el dia amunt i avall i la vida flueix a tota velocitat. Aquest moment quedaria explicat pel riu. En canvi, quan em poso davant del piano tot para, es relaxa, i puc dedicar-me una estona a mi mateix, a reflexionar o a estar, simplement, sense més. Aquest seria el moment que explica el llac. Després d'aquests moments de calma, però, la vida arrenca de nou amb el mateix ritme frenètic, que torna a ser el moment del riu. Així doncs, més que una etapa vital, la metàfora volia fer referència a moments del dia a dia. És comparable al moment de la piscina, del ioga, d'anar a córrer... Els llacs són moments quotidians de reflexió, d'introspecció, d'entotsolació en definitiva. 

És una continuació natural del teu primer disc, Etotsolacions (Temps Record, 2011)?
Sí, Etotsolacions és molt especial per a mi, pel fet de ser el primer i per les circumstàncies que el van fer sortir a la llum. No deixa de ser un primer treball que resumeix tot el que d'alguna manera o altra havia anat fent des de petit. Festina Lente, en canvi, és un disc més complet des del punt de vista compositiu i musical, tot i que també és un resum de tot el que he anat fent des del 2011. 

De quina manera han nascut les cançons del disc? 
Hi ha dues cançons molt especials, que volíem que fossin al disc sí o sí: "La vida continua, meravellosa", que va ser la primera que vaig compondre després de la mort del meu germà Marcel. És una cançó senzilla, però intenta expressar una visió optimista després d'uns moments molt durs de la meva vida –i de la del meu entorn–. "Bellis Perennis" és una cançó que vaig compondre per a la Margarita, la mare d'un gran amic meu, que en aquell moment estava lluitant contra un tumor cerebral. Va ser la meva petita contribució a la seva lluita. Però n'hi ha d'altres que són més planeres, per exemple "Matí de vacances" és justament el que el seu títol indica, sense més.


Hi ha sentiments que et sents més còmode expressant-los amb el piano? O que són més forts?
Tot i que amb el temps he anat millorant en aquest aspecte, no sóc especialment bo expressant els meus sentiments o emocions. Sóc més aviat tancat en mi mateix en aquest sentit. El piano és una manera que tinc per explicar-me els sentiments. Quan tinc una estona per a mi –un llac– em poso a tocar, a improvisar, i crec que allà canalitzo totes les emocions. Moltes vegades es queda només en això, una estona en què he tocat per a mi. Tot i que hi ha vegades que fixo certs motius o melodies, i llavors esdevé cançó. Això és el que hi ha en disc.

Les comparacions són odioses, però la teva música em recorda Ludovico Einaudi. De quins referents has begut
? 
Ludovico Einaudi és sens dubte un nom que ve el cap quan escoltes la meva música. Tot i així, crec que és més present al primer disc que no al segon. El primer disc és més homogeni estilísticament, i en canvi en aquest segon hi ha més varietat: Einaudi hi és present, però també hi ha Chopin, Keith Jarrett, Esbjorn Svensson, Erik Satie, Pat Metehny... Escolto música prou diversa i tota m'inspira d'una manera o altra. 

A més de músic, ets professor. Creus que la música s'ensenya com un llac o festina lente?
Ensenyar música és un misteri que m'apassiona. Tinc la sort de tenir llibertat de càtedra absoluta, i és fantàstic. La música és un llenguatge que crec que pot servir a tothom. El meu paper és intentar que els meus alumnes trobin en la música una eina per expressar-se, per comunicar-se, per relacionar-se amb ells i amb els altres... Més que grans tècnics o professionals intento educar persones –si pot ser, persones felices–, i per això crec que tothom pot tenir un espai amb i per a la música. Pel que fa a la manera d'aprendre sí que és important el festina lente, expressió que jo em repeteixo constantment a la vida i que també dic als meus alumnes: 'Vísteme despacio que tengo prisa', expressió tan difícil de dur a terme com certa.
 

Lakaste | Michal Novak
01/01/1970
La branca del Festival de Torroella que aposta per les propostes emergents comença aquest dijous 27
Joaquín Achucarro | Juan Miguel Morales
01/01/1970
Entrevistem el pianista, que oferirà el concert inaugural del 37è Festival de Torroella de Montgrí
Rosalía i Raül Refree en concert | Ray Molinari
01/01/1970
El Festival de Música de Begur porta artistes com Manel, Rosalía & Refree, The Excitements o Albert Pla
El compositor Joan Albert Amargós fitxa per l'equip docent del Taller de Músics
01/01/1970
El director i compositor és una de les noves incorporacions pel curs 2017-2018
Aquelarre de Cervera | Xavier Mercadé
01/01/1970
La festa del foc i la música tindrà com a protagonistes La Pegatina, Oques Grasses i Hora de Joglar | La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i la Paeria de Cervera han firmat un acord de col·laboració
Joan Rovira | Pianpli Foto
01/01/1970
Una tria de videoclips refrescants
Itaca Band | Michal Novak
01/01/1970
Els de Montacada i Reixac estrenen un clip de to irònic i humorístic | Fan ballar reggaeton a diversos dirigents polítics internacionals
Pele Macleod i la seva banda a la platja de Vilassar de Mar | Arxiu del grup
01/01/1970
El videoclip ha estat rodat a la població marinera juntament amb alumnes de segon de primària de l'escola La Presentació | La cançó va ser la cinquena classificada per votació popular al concurs d'Enderrock per trobar la cançó de l'estiu
Assekes | Enric Alepuz
01/01/1970
Estrenem el videoclip del nou single de la banda valenciana | La formació de la Ribera enceta una nova etapa creativa amb aquest nou tema
Gracià Pedro es presenta en solitari | Pol Viladoms
01/01/1970
El cantant de Bremen debuta amb el seu primer EP, 'Respiració branquial' | El clip, sorgit de les profunditats marines, recull l'esperit estival