Els llacs musicals d'Albert Oliveres

Aquest diumenge 1 de maig el pianista presentarà el segon disc, 'Festina Lente', a Barcelona

| 28/04/2016 a les 14:59h
Arxivat a: 440Clàssica&Jazz, piano, albert oliveres, festina lente
Als set anys Albert Oliveres es va posar davant d'un piano, i no se n'ha pogut separar. Teclista de grups festius com La Golden Beat o Costo Rico, també desenvolupa una carrera en solitari. Aquest diumenge 1 de maig presentarà a l'espai nunArt de Barcelona el segon disc, Festina Lente (Temps Record, 2015), i a Enderrock.cat i 440Clàssica.cat parlem amb el músic per conèixer més a fons el seu projecte personal.
Albert Oliveres. Foto: Arxiu de l'artista

Comentes que Festina lente (Temps Record, 2015) són els teus "Llacs", moments en què es relaxen les aigües. Et sents en un moment vital relaxat? 
La metàfora dels "Llacs" m'agrada perquè crec que explica gràficament els moments de pausa. No fa referència a un moment o etapa vital, sinó més aviat a dinàmiques del dia a dia. En la nostra vida moderna, anem de bòlit, estem tot el dia amunt i avall i la vida flueix a tota velocitat. Aquest moment quedaria explicat pel riu. En canvi, quan em poso davant del piano tot para, es relaxa, i puc dedicar-me una estona a mi mateix, a reflexionar o a estar, simplement, sense més. Aquest seria el moment que explica el llac. Després d'aquests moments de calma, però, la vida arrenca de nou amb el mateix ritme frenètic, que torna a ser el moment del riu. Així doncs, més que una etapa vital, la metàfora volia fer referència a moments del dia a dia. És comparable al moment de la piscina, del ioga, d'anar a córrer... Els llacs són moments quotidians de reflexió, d'introspecció, d'entotsolació en definitiva. 

És una continuació natural del teu primer disc, Etotsolacions (Temps Record, 2011)?
Sí, Etotsolacions és molt especial per a mi, pel fet de ser el primer i per les circumstàncies que el van fer sortir a la llum. No deixa de ser un primer treball que resumeix tot el que d'alguna manera o altra havia anat fent des de petit. Festina Lente, en canvi, és un disc més complet des del punt de vista compositiu i musical, tot i que també és un resum de tot el que he anat fent des del 2011. 

De quina manera han nascut les cançons del disc? 
Hi ha dues cançons molt especials, que volíem que fossin al disc sí o sí: "La vida continua, meravellosa", que va ser la primera que vaig compondre després de la mort del meu germà Marcel. És una cançó senzilla, però intenta expressar una visió optimista després d'uns moments molt durs de la meva vida –i de la del meu entorn–. "Bellis Perennis" és una cançó que vaig compondre per a la Margarita, la mare d'un gran amic meu, que en aquell moment estava lluitant contra un tumor cerebral. Va ser la meva petita contribució a la seva lluita. Però n'hi ha d'altres que són més planeres, per exemple "Matí de vacances" és justament el que el seu títol indica, sense més.


Hi ha sentiments que et sents més còmode expressant-los amb el piano? O que són més forts?
Tot i que amb el temps he anat millorant en aquest aspecte, no sóc especialment bo expressant els meus sentiments o emocions. Sóc més aviat tancat en mi mateix en aquest sentit. El piano és una manera que tinc per explicar-me els sentiments. Quan tinc una estona per a mi –un llac– em poso a tocar, a improvisar, i crec que allà canalitzo totes les emocions. Moltes vegades es queda només en això, una estona en què he tocat per a mi. Tot i que hi ha vegades que fixo certs motius o melodies, i llavors esdevé cançó. Això és el que hi ha en disc.

Les comparacions són odioses, però la teva música em recorda Ludovico Einaudi. De quins referents has begut
? 
Ludovico Einaudi és sens dubte un nom que ve el cap quan escoltes la meva música. Tot i així, crec que és més present al primer disc que no al segon. El primer disc és més homogeni estilísticament, i en canvi en aquest segon hi ha més varietat: Einaudi hi és present, però també hi ha Chopin, Keith Jarrett, Esbjorn Svensson, Erik Satie, Pat Metehny... Escolto música prou diversa i tota m'inspira d'una manera o altra. 

A més de músic, ets professor. Creus que la música s'ensenya com un llac o festina lente?
Ensenyar música és un misteri que m'apassiona. Tinc la sort de tenir llibertat de càtedra absoluta, i és fantàstic. La música és un llenguatge que crec que pot servir a tothom. El meu paper és intentar que els meus alumnes trobin en la música una eina per expressar-se, per comunicar-se, per relacionar-se amb ells i amb els altres... Més que grans tècnics o professionals intento educar persones –si pot ser, persones felices–, i per això crec que tothom pot tenir un espai amb i per a la música. Pel que fa a la manera d'aprendre sí que és important el festina lente, expressió que jo em repeteixo constantment a la vida i que també dic als meus alumnes: 'Vísteme despacio que tengo prisa', expressió tan difícil de dur a terme com certa.
 

Pintura d'Antoni Estruch
01/01/1970
Una llei del Parlament de Catalunya de fa 25 anys en va decretar l'oficialitat
'Cançó per a tu', el nou telefilm musical de TV3
01/01/1970
El telefilm es finança parcialment a través d'una campanya de micromecenatge | Enderrock us mostra material en exclusiva del rodatge del film
Mafalda | Roger Umpiérrez i Sara Roig
Andrea Romanos Roca
01/01/1970
El grup acaba de presentar el documental 'Las que faltaban', sobre la dificultat de les dones per accedir als escenaris | The Sey Sisters, Roba Estesa, Tremenda Jauría i Sara Hebe en són algunes de les protagonistes
Strombers | Carles Rodríguez
Helena Morén i Alegret
01/01/1970
Després de 20 anys de brega en la ruta per les festes majors, la banda presenta el festiu 'Stromberland'
Valtonyc | Youtube
01/01/1970
És el primer tema que es pot escoltar des de la ratificació de la condemna
Ivette Nadal i Caïm Riba | Juan Miguel Morales
01/01/1970
El duet passarà pel festival de cançó BarnaSants el proper divendres 2 de març | La cantant ens explica com ha gestat el seu poemari 'Arbres, mars, desconcerts', que serà presentat en forma de cançons
Pulpopop
01/01/1970
Estrenem el videoclip de ‘Bluesbis’, tema que tanca ‘Felicitat màxima!’, el darrer àlbum de Pulpopop
Fragment del clip de Xavi Sarrià | Arxiu Xavi Sarrià
01/01/1970
L'actor Pau Poch protagontiza el clip d'«Ànimes navegables» | El cantant d'Obrint Pas continua la gira de presentació del seu primer disc en solitari
Lausana estrenen 'Apollo11' | Júlia Tuxans
01/01/1970
Estrenem el videoclip d'"Apolo11", el primer single del nou disc de Lausana | Els granollerins s'han volgut acostar a l'univers de La iaia cedint la producció a Jordi Casadesús i la mescla a Paco Loco
Illa Carolina | Arxiu del grup
01/01/1970
Estrenem el nou clip de la banda, «Som feliços», del seu darrer disc, 'Bellavista'