Guia d'escolta per a Senyor dels Llamps

La banda del Bages descriu les cançons del debut 'Érem heavies i no cumbes'

| 05/05/2016 a les 06:59h
Arxivat a: Enderrock, nou disc, Senyor dels llamps, érem heavies i no cumbes
Senyor dels Llamps ha publicat el seu primer disc Érem heavies i no cumbes (DiscMedi, 2016), i tal i com evidencia el títol és un compendi d'estils d'arrels diferenciades. El cantant i guitarra Oriol Iglesias en detalla cadascuna de les nou cançons per tal d'endinsar-nos a fons en l'imaginari ballable i festiu. 
Senyor dels llamps. Foto: Arxiu DiscMedi.

"Bon dia Jordi": 
"A Avinyó –el meu poble i el del bateria Josep Nieto– hi ha un bar, 'el bar'. Bé, n'hi ha més, però en aquest en concret hi hem viscut mil batalletes durant molts anys. Aquesta història és inventada, de fet no n’estic segur, podria haver passat i que jo no me n'assabentés, o potser passarà en un futur pròxim. En qualsevol cas és un homenatge a un lloc on vam passar moltes hores".

"El camp de terra": "Tots tenim un conegut, molt bona persona, que juga a l’equip del nostre poble o al del poble del costat –en el millor dels casos un equip de regional– i actua com si fos en Cristiano Ronaldo. Són èpoques de la vida. Ens encanta el futbol. Ens encanta mirar-lo des de la barra criticant-ho tot. Som uns jugadors lamentables".

"El  meu poble": 
"Aquest disc a part de ser simpàtic és nostàlgic. La primera part sabia que sortiria, és la meva manera d’expressar-me; la segona, no. Merda, m’estic fent gran. Parlo d’una infància fantàstica en un poble que m’estimo moltíssim".

"Marxo":
 "Quan vius maltractat, amargat i putejat el millor és fotre el camp, tant si és una experiència individual com col·lectiva. Doncs què? Anem passant, no?".

"Deixa'm pasta":
 "Una història d’un cara dura. Un mentider compulsiu, venedor de motos, amb un morro espectacular. És un conte trist escrit de tal manera que t’hi puguis petar de riure". 

"Autoteràpia": 
"L’agorafòbia és una malaltia de la qual 'gaudim' molta gent. Amb aquest tema tant seriós va començar aquest projecte que ha derivat en una cosa molt poc seriosa. És una cançó prospecte per a moments de crisi. La consigna és 'para, respira, torna a començar'".

"Ell":
 "Un rap per explicar que ens agrada sortir, xerrar, compartir, escoltar, a Avinyó o al meu barri d’acollida, el Gòtic de Barcelona. A fer un beure sempre ens hi podem trobar".

"Perds el temps":
 "Dir que un tant per cent molt alt dels programes que s'emeten per algunes cadenes de televisió són lamentables no és el més original del món, ja ho sé. Però no per això deixa de ser cert, oi?".

"Érem heavies i no cumbes": 
"Nosaltres provenim del món del rock dur i el heavy, i mira. Ho veieu, oi? Hem tirat tot el nostre llegat a les escombraries, ens hem venut de mala manera, som uns tous, ningú havia previst aquest esdevenir. Ens avancem als titulars i als tòpics, i fins i tot els fem una cançó. Som feliços i ens ho passem teta".