Ken Zazpi, el vol del canvi

Ken Zazpi. Foto: Producciones Serrano

És una de les bandes de referència de l'escena rockera del País Basc, i a Catalunya sempre ha tingut bona rebuda. Fa pocs mesos que els ebrencs Xeic! han revisitat "Ilargia", del segon disc del sextet de Gernika. La banda no ho sabia, però se n'alegra: "Aquesta cançó ha fet el seu propi camí, no era un senzill però va sonar a la ràdio perquè la gent la volia escoltar. El més gran que pot passar a una cançó és que la gent se la faci seva", explica el cantant i guitarrista Eñaut Elorrieta.

Fa vint anys que Ken Zazpi recorre escenaris, i al seu darrer disc, Phoenicoperus (Elkar, 2015), la seva vuitena referència discogràfica, han volgut experimentar i sortir de la zona de confort. És per això que van trucar Ricky Falkner (Egon Soda, ex-Standstill) perquè encapçalés la producció. "El procés de gravació ha estat totalment diferent, estem molt acostumats a dur a l'estudi les coses molt lligades. Aquesta vegada vam arribar amb les cançons molt dilatades, amb els temes molt ben assajats, però oberts a algun canvi. Ha estat molt diferent respecte als discos anteriors, però alhora ha estat divertit perquè hi havia espais per experimentar amb aparells i instruments", recorda Elorrieta. 



Phoenicoperus és el terme que s'utilizava en la mitologia grega per fer referència a l'au fènix. Així doncs, la temàtica de l'àlbum gira al voltant del canvi, ja sigui des del pla personal i com a banda, com per a la realitat social. "Ohiu loreak" (traduït com a 'flors que ploren'), per exemple, és un tema llarg i lent que parla sobre les persones refugiades.