Ibrahim Maalouf lluint la seva trompeta de quatre pistons Com és que has decidit fer dos àlbums simultanis, Red & Black Light i Kalthoum, tots dos dedicats a la figura de la dona?
Ibrahim Maalouf: Simplement em disposava a treballar en dos projectes que naturalment m'han conduït a situar la dona en primer pla. No hi ha cap concepte al darrere. La veritat és que ha vingut de manera natural, potser perquè al cap dels anys, he parlat força del meu pare, i són les dones de la meva família les que sempre han sabut crear l'equilibri que m'ha permès de crear el meu entorn musical. Penso que és un bon moment per fer-los un reconeixement.
Red & Black Light i Kalthoum són dues cares d'una mateixa moneda?
Més o menys. Són dues imatges de la dona que m'agrada defensar. Kalthoum és un homenatge a les dones que prenen la paraula públicament, que s'exposen, que prenen posicions fortes i arrisquen. Red & Black Light és un homenatge a les dones en l'ombra. Les que transformen les nostres vides, creen vincles i ajuden amb tota discreció i l'humilitat dels més grans. Les dones de la meva família són així.
Quin és el teu primer record de la música de la cantant egípcia Um Kalzum? Què representa en la cultura del món arab?
M'he fet gran escoltant la veu d' Um Kalzum. No hi ha gairebé res que pugui comparar-s'hi en veus àrabs. És la veu que simbolitza millor el món musical àrab dins de la globalitat. Hi ha també altres veus increïbles, com la de Fairuz, per exemple. Però Um Kalzum ha representat veritablement, i representa encara avui, un símbol de la cultura àrab a través del món.
La diva egípcia Um Kalzum Red & Black Light té, per una banda, ritmes molt complexes, però de l'altre és molt fàcil d'escoltar, és fins i tot ballable. Com has fet aquesta combinació?
És tota la complexitat del treball que hem fet amb els músics que m'acompanyen en aquesta aventura. Eric Legnini, François Delporte i Stephane Galland són músics extraordinaris que m'han ajudat a crear amb èxit una música a la vegada complexa i apta per al gran públic. El jazz no s'ha fet per ser una música incomprensible per la major part de la gent. Fa falta obrir-lo, renovar-lo i mantenir alhora l'exigència. És el que hem intentat.
El teu pare és 'l'inventor' d'una mena de 'trompeta oriental'. T'agradaria de més músics toquéssin aquest instrument? És molt diferent de la trompeta convencional?
És una trompeta que permet tocar els quarts de to. Durant molt de temps el somni del meu pare va ser que tots els trompetistes l'adoptessin. Però malauradament, molt pocs s'hi han interessat, perquè fa falta tot un ensenyament per poder-la tocar. En el meu cas, la conec des que era petit, per tant no m'ho plantejo. Però evidentment estaria molt bé si tothom toqués aquesta trompeta, perquè és un veritable pont entre el món àrab i el jazz, però també amb la música clàssica, les músiques balcàniques, etc.
Un dels discos de Nassim Maalouf, pare d'Ibrahim
Després dels atemptats de Beirut i París, vas mostrar la teva desolació públicament. Creus que els músics i la música tenen alguna utilitat per fer front a la vionència o la intransigència d'uns i altres?
Estic convencut que tot el món té un paper a jugar, sigui músic, artista, o qualsevol altra cosa. No estem en una situació privilegiada. Però quan tens una feina pública, d'alguna manera tens l'obligació de donar una mica d'exemple perquè molta gent t'observa. Espero no fer cap mal pas, evidentment, però alhora intento simplement de ser sincer amb les meves idees. Però en realitat tothom s'hi ha de sentir implicat.
.gif)
.gif)
