Carola Ortiz, la dona ocell

Fes un cop d'ull al nou videoclip "Mariona", cançó que inclourà el seu debut

| 19/06/2016 a les 07:00h
Arxivat a: Jazz, jazz-fusió, debut, primer disc, tradicionàrius, sirin, jazz, carola ortiz
Sirin (Whatabout Music) són uns éssers mitològics meitat ocell, meitat dona, i també el títol del nou disc de Carola Ortiz. La cantant i clarinetista ha recollit les tradicions musicals d'allà on ha anat, i és per això que ha titulat així el seu primer vol de jazz-fusió, que sortirà a la venda el 21 de juny. Parlem amb l'artista per saber-ne més detalls tot escoltant el primer avançament: "Mariona". 

Carola Ortiz. Foto: Liliana Merizalde


Què t'ha portat a publicar el teu primer disc?
La necessitat d'expressar el meu univers musical propi. Aquest disc és més íntim i sincer, més despullat que qualsevol projecte anterior on he treballat.

Què t'ha inspirat de l'ésser mitològic mig dona mig ocell Sirin per titular així l'àlbum?
Volia que el títol del disc fes referència a un ocell, perquè he participat en molts projecte i he fet molts viatges, i l'ocell és un ésser lliure que va de terra en terra i agafa el que li crida més l'atenció de cada lloc. Això connecta amb la meva trajectòria musical. A més té un punt mitològic, perquè a la meva música hi ha cançons i sincronies que connecten amb el passat. També hi ha un component més xamànic i ancestral referent a la naturalesa, les flors, la mar... M'agrada molt crear personatges, per exemple aquest de la dona ocell. 



Has viatjat molt... Et sents una persona arrelada a casa?

La veritat és que durant molt de temps no me n'he considerat, m'he escapat una mica d'això, i sembla que ara hi ha una força de la vida mateixa que em porta a quedar-me. He viatjat molt però la meva seu principal sempre ha estat Barcelona. Ara també estic a Coetus i començo a cantar cançons tradicionals en català. A Sirin també hi ha una manera de viatjar, agafant els músics de diferents gèneres i escenes, malgrat que tots visquin a Barcelona.

Què t'has endut de cada viatge musical?

Crec és molt necessari conèixer de prop aquestes cultures de les quals he tocat música. He volgut anar als llocs per veure-hi l'escena. A Turquia, per exemple, sentir les olors, les llengües o la manera de fer... Empapar-me de tot això és el que m'inspira més. Primer de tot l'autenticitat, ha estat molt enriquidor anar a Granada i conèixer de primera mà el flamenc d'allà. La música experimental quan vaig estar a Alemanya, que és una mica la font... El jazz era una cosa que sempre havia fet i estudiat, i anar a Nova York era la Meca per a mi, i l'últim estadi és la música d'arrel, que l'he après aquí. 

A EDR estrenem el videoclip de "Mariona". Com va sorgir aquesta cançó?
Tenia la base i melodia i no sabia quina lletra posar-hi. Vaig conèixer aquesta noia amb una història trista, però en canvi ella és una persona molt alegre i vitalista. Em va impactar molt i em va inspirar per escriure la lletra. Ella toca la pandereta i és energia pura a l'escenari. Vaig pensar que s'adeia molt a la música que tenia i vaig pensar en un català més percutiu. Al final ha quedat bastant entenedor i experimental en la sonoritat. 

El 30 de juny presentaràs Sisin al CAT de Barcelona. T'acompanyarà la banda completa (Marco Mezquida, Pau Figueres, Xavi Lozano, Giulia Valle, etc.)?
Vindran tots i serà molt especial. Ho plantejo com un espectacle amb un fil conductor. Estic treballant amb un cineasta francès que també ha estat músic i m'està ajudant amb el fil del personatge.