Carola Ortiz, la dona ocell

Carola Ortiz. Foto: Liliana Merizalde

Què t'ha portat a publicar el teu primer disc?

La necessitat d'expressar el meu univers musical propi. Aquest disc és més íntim i sincer, més despullat que qualsevol projecte anterior on he treballat.

Volia que el títol del disc fes referència a un ocell, perquè he participat en molts projecte i he fet molts viatges, i l'ocell és un ésser lliure que va de terra en terra i agafa el que li crida més l'atenció de cada lloc. Això connecta amb la meva trajectòria musical. A més té un punt mitològic, perquè a la meva música hi ha cançons i sincronies que connecten amb el passat. També hi ha un component més xamànic i ancestral referent a la naturalesa, les flors, la mar... M'agrada molt crear personatges, per exemple aquest de la dona ocell. 



Has viatjat molt... Et sents una persona arrelada a casa?
La veritat és que durant molt de temps no me n'he considerat, m'he escapat una mica d'això, i sembla que ara hi ha una força de la vida mateixa que em porta a quedar-me. He viatjat molt però la meva seu principal sempre ha estat Barcelona. Ara també estic a Coetus i començo a cantar cançons tradicionals en català. A Sirin també hi ha una manera de viatjar, agafant els músics de diferents gèneres i escenes, malgrat que tots visquin a Barcelona.

Crec és molt necessari conèixer de prop aquestes cultures de les quals he tocat música. He volgut anar als llocs per veure-hi l'escena. A Turquia, per exemple, sentir les olors, les llengües o la manera de fer... Empapar-me de tot això és el que m'inspira més. Primer de tot l'autenticitat, ha estat molt enriquidor anar a Granada i conèixer de primera mà el flamenc d'allà. La música experimental quan vaig estar a Alemanya, que és una mica la font... El jazz era una cosa que sempre havia fet i estudiat, i anar a Nova York era la Meca per a mi, i l'últim estadi és la música d'arrel, que l'he après aquí. 

A EDR estrenem el videoclip de "Mariona". Com va sorgir aquesta cançó?

Tenia la base i melodia i no sabia quina lletra posar-hi. Vaig conèixer aquesta noia amb una història trista, però en canvi ella és una persona molt alegre i vitalista. Em va impactar molt i em va inspirar per escriure la lletra. Ella toca la pandereta i és energia pura a l'escenari. Vaig pensar que s'adeia molt a la música que tenia i vaig pensar en un català més percutiu. Al final ha quedat bastant entenedor i experimental en la sonoritat. 

El 30 de juny presentaràs Sisin al CAT de Barcelona. T'acompanyarà la banda completa (Marco Mezquida, Pau Figueres, Xavi Lozano, Giulia Valle, etc.)?
Vindran tots i serà molt especial. Ho plantejo com un espectacle amb un fil conductor. Estic treballant amb un cineasta francès que també ha estat músic i m'està ajudant amb el fil del personatge.