Carles_R_IMG_8380.jpg)
El Premi Joventut atorga la gravació d’un EP de quatre cançons, però com que ja teniu dues referències anteriors, heu gravat el vostre primer llarga durada.
Simó Femenias (cantant, guitarrista i compositor): Ha donat la casualitat que som l’únic grup mallorquí que ha guanyat, i com que venir al Principat suposava unes despeses extres, vam coincidir amb el Sona9 que seria bo aprofitar el premi en metàl·lic per finançar la gravació d’un LP a Mallorca. Així que l’hem enregistrat als estudis Urban amb producció de Rafa Rigo, que fa molt bona feina. Respecte als treballs anteriors, el primer l’havíem gravat als Estudis Mandarina de Juanjo Tomás (guitarrista i productor del grup) i el segon amb Pep Toni Ferrer d’Oliva Trencada.
Què tindrà aquest disc de particular?
La tria de Rafa Rigo per a la producció ha estat una qüestió d’afinitat, però també perquè és un tècnic que si vols que soni bé un concert a Mallorca l’ha de sonoritzar ell. A més, havia gravat el disc Take Me, Take Me (Rainbow Quartz, 2014) del grup mallorquí de pop psicodèlic The Zinedines, que per nosaltres és una gran fita. En som molt fans.
D’on va sorgir Roig!?
Roig! ve en part d’un grup anterior, que es deia Red Ribbon. Era en anglès i tenia més canya, però vam decidir canviar d’estil i ens vam proposar el repte de cantar en català. Per això vam decidir canviar-nos el nom. Roig! venia de Red, del grup anterior, però a més sempre m’han agradat els noms d’una sola síl·laba, i el signe d’exclamació hi afegia l’actitud d’un crit. Encara que ho pugui semblar, el nom no parteix de cap referent polític. Al principi, les referències que teníem eren de grups dels noranta molt propers, petits i poc coneguts.
Quines són aquestes referències que encara creus que cal reivindicar?
La primera referència va ser un grup de Manacor del germà de Miquel Serra que es deia Crancs, que tenia un tema (“Tu saps”) inclòs al CD recopilatori de la II Mostra de Rock - Manacor ’95 (Blau, 1995). Llavors no el coneixia i avui ja no és entre nosaltres, però aquell munt de grups de tots els estils, als 15 o 16 anys era el millor que podíem escoltar. El primer cop que em vaig asseure a escriure cançons en català va ser per culpa d’aquella cançó iniciàtica de Crancs.
Com ha evolucionat la vostra música?
Actualment sonem més directes. Fins ara teníem més producció i érem més psicodèlics,amb el toc seixanter que sempre ens surt. El nou treball sonarà com el primer EP, Roig! Hem conservat rodes d’acords similars però serà més power-pop i més enèrgic. Hem estalviat producció i, en lloc de complicar-ho, ho fem tot més senzill. És un disc pensat per als concerts. De fet, ha estat arran del concurs que ens vam animar a compondre noves cançons i a fer directes.
Podeu llegir l'entrevista completa a la revista Enderrock 252.
.gif)
.gif)
