El jazz, el port i les gavines

Crònica dels concerts de Gabriel Amargant i Albert Sanz al Jazz Festival l’Estartit

| 08/08/2016 a les 09:47h
Arxivat a: 440Clàssica&Jazz, Gabriel Amargant, l'Estartit, Albert Sanz, Jazz
Programa doble el 6 d’agost passat al Jazz Festival l’Estartit. A l’escenari mariner de la plaça de la Llevantina, el quintet de Gabriel Amargant va presentar And Now For Something Completely Different (Fresh Sound, 2015), mentre que Albert Sanz va recuperar O que sera (Contrabaix, 2012), al costat de Javier Colina i Al Foster.
Gabriel Amargant. Darrera, Martín Leiton i Gonzalo del Val Foto: Adriana Calisaya

A la mateixa hora en què les gavines començaven a passejar per la platja gran de l’Estartit i el sol s’amagava darrera el Montgrí, el saxofonista Gabriel Amargant va començar a presentar el seu segon disc com a solista a la plaça de la Llevantina, a tocar del port.

Després d’un ja llunyà
 First Station (Fresh Sound, 2008), And Now For Something Completely Different (Premi Enderrock de la Crítica a Millor Disc de l’Any) suposa un salt endavant en el vessant compositiu del músic d’Argentona. A l’Estartit, on va actuar com a flamant guanyador d’aquest premi, van sonar les sis primeres de les set peces que conformen l’àlbum. I en el mateix ordre. Començant per  “Wise Man”, on tot el grup va creant l’ambient sonor calidoscòpic que presidirà la resta del repertori; “Mah”, amb els seus canvis sobtats i les seves delicadeses cambrístiques; “Le Petite Chien”, on van encendre’s el saxo tenor d'Amargant i la guitarra d’Adrià Plana; “Seventy Steps to Vallcarca (Stairway to Diego)”, una oda urbana als bons lutiers en general, i al d’Amargant en particular, on hi ressona el “Libertango” de Piazzolla; “Esbergínies rebossades”, amb un poderós rif obstinat que acosta el grup al terreny del blues-rock, i la final “Piggeon’s Dance”, amb una fantàstica introducció d'Amargant sol amb el clarinet i un desenvolupament del quintet d’aire oriental.

 

En el quintet que va acompanyar Amargant hi va haver dos canvis respecte l’alineació que va gravar el disc: Roger Mas en lloc de Marco Mezquida al piano i Martín Leiton en lloc de Miguel Serna al contrabaix. Gonzalo del Val a la bateria i Adrià Plana a la guitarra van completar una formació rica i maleable que explora material nou.

 

Si Gabriel Amargant sembla ara per ara a aprofondir en l’escriptura jazzística (el 8 de setembre tornarà a presentar al festival de Sant Andreu la seva relectura de Gershwin amb el quintet), un dels camins fèrtils que ha seguit el pianista valencià Albert Sanz en els darrers anys ha sigut el de la recreació lliure i instrumental de bones cançons. A la caça de bon material melòdic, amb el trio que comparteix amb el contrabaix navarrès Javier Colina i el bateria nord-americà Al Foster va fixar-se en els brasilers Chico Buarque i Ivan Lins per gravar un disc, O que sera, que va centrar el concert a l’Estartit, amb peces com la popularíssima obra de Buarque que dóna títol al disc, i també “Soberana Rosa”, “Outros sonhos”, “Mar e lua”...

Assegut davant del teclat, Albert Sanz és dicció claríssima i imaginació potent a l’hora d’extreure matisos de cada melodia. Javier Colina és contrabaix de referència si es parla de repertoris d'alta temperatura. I Al Foster, amb les seves grans manotes i el seu trajo gris impecable, un acompanyant de luxe que sovint en té prou amb un sol plat per injectar el ritme adequat.

 

Cap al final de la nit hi va haver un regalet. Albert Sanz es va quedar tot sol al piano i va tocar una perfumada “Carta a l’exili”, cançó del grec Christos Leontis que Maria del Mar Bonet ha cantat en català traduïda per Albert Garcia. Forma part del projecte Mediterranies, que el pianista comparteix amb Rubén Carles i Sergio Martínez i que es plasmarà aviat en un nou disc que posa proa al món de la mediterraneïtat: Carles Dénia, Raimon, pasdobles, Algesires, Istanbul... escoltant la “Carta a l’exili” a la plaça de la Llevantina, es podia mirar cap al mar i intentar albirar Grècia en la nit.

Albert Sanz (piano), Javier Colina (contrabaix) i Al Foster (bateria) Foto: Adriana Calisaya

Fermin Muguruza amb Negu Gorriak l'any 1992 | Xavier Mercadé
01/01/1970
Fa 25 anys del concert d'Els Pets, Brams, Negu Gorriak i Matalama a Ripollet
Loquillo
01/01/1970
Entrevista publicada a la revista Enderrock número 54 (febrer del 2000)
Brams | Àlex Carmona
01/01/1970
Aquesta setmana també passen pel programa Èxta6, Lluís Gómez i XavisS
Manu Guix treurà el 29 de setembre el seu primer disc amb la discogràfica Música Global | Last Round Films
01/01/1970
Al setembre arriba amb 'Després de tot' (Música Global, 2017) el cinquè disc d'estudi del músic | Judit Nedderman, Pablo López o les Barcelona Gospel Messengers hi col·laboraran
Júlia també treuran a l'octubre amb el títol «Pròxima B» | Jordi Arqués
01/01/1970
Jorra i Gomorra, Chet, Mathew McDaid, entre d'altres, presentaran disc en els propers mesos
Anna Ferrer | Alisa Rey
01/01/1970
La menorquina converteix els seus sentiments en universals al primer disc
Itaca Band | Michal Novak
01/01/1970
Els de Montacada i Reixac estrenen un clip de to irònic i humorístic | Fan ballar reggaeton a diversos dirigents polítics internacionals
Pele Macleod i la seva banda a la platja de Vilassar de Mar | Arxiu del grup
01/01/1970
El videoclip ha estat rodat a la població marinera juntament amb alumnes de segon de primària de l'escola La Presentació | La cançó va ser la cinquena classificada per votació popular al concurs d'Enderrock per trobar la cançó de l'estiu
Assekes | Enric Alepuz
01/01/1970
Estrenem el videoclip del nou single de la banda valenciana | La formació de la Ribera enceta una nova etapa creativa amb aquest nou tema
Gracià Pedro es presenta en solitari | Pol Viladoms
01/01/1970
El cantant de Bremen debuta amb el seu primer EP, 'Respiració branquial' | El clip, sorgit de les profunditats marines, recull l'esperit estival