Barcelona Gipsy Balkan Orchestra Foto: Arxiu del grupLa BGKO està formada per membres de procedències i formacions diverses. Si unim el seu bagatge, apareixen discos com Imbarca (Satélite K, 2014) o Balkan Reunion (Satélite K, 2015), que s'acosten a la música tradicional dels Balcans amb una influència mediterrània i jazzística. Aquest any, però, la banda va fer un canvi de nom i de membres. Od Ebra do Dunava (Satélite K, 2016) és el primer gran treball del nou grup, després de la participació al documental Europa cierra la frontera – Soundtrack (2016) d'El País Semanal, on va interpretar els set temes de la banda sonora. Entrevistem Mattia Schirosa, acordionista i membre fundador de la BGKO.
Enderrock: Per què vau fer un canvi de nom i de membres?
M.S: Hem tingut la necessitat de separar-nos a causa d'una motivació artística diferent. El grup ara cultiva la mateixa música però amb una alteració molt gran. Mantenim la continuïtat musical però el canvi de nom certifica la nova direcció. Pel que fa al repertori, abans ens centràvem en el klezmer, i ara ens ampliem per oferir músiques d'arrel dels balcans, des de Turquia fins al nord d'Europa, cosa que ens acosta al món àrab. El canvi de membres és pel mateix motiu. Continuem amb la idea d'orquestra, hem introduït nous instruments, com el violí, i en el cas del clarinet, el nou membre té més sonoritat oriental que l'anterior.
A més de la música tradicional dels Balcans, el nou disc conté molta influència mediterrània. La música catalana tornarà a sentir-se, com al primer àlbum?
Sí. "La Dama d'Aragó" és un dels temes més potents del nostre repertori, cançó que hem anat tocant i que ha evolucionat. Al nou disc versionem "El Testament d'Amèlia". Hem col·laborat amb el trompetista de jazz David Pastor, que ha donat una atmosfera més variada a la peça, ja que la cançó barreja balcànic, africà i tradicional català. No hi ha més temes d'aquí. Les dotze cançons són d'ambients diferents, i això ho hem aconseguit gràcies a les diverses provinences geogràfiques dels membres.
Us esteu convertint en un referent de la música balcànica europea. En canvi, com us heu format i quines influències teniu?
Ens hem format a través de les jam sessions que hem anat fent des del 2012, on músics de diferents formacions ens ajuntàvem per tocar aquest repertori de manera innovadora, i això és el que agrada quan toquem als Balcans. La gent ens ha rebut bé perquè toquem d'una altra manera. El que fem és entre la música oriental i la occidental. Sandra Sangiao ha estudiat a l'Esmuc i ve del gipsy, el jazz i la tradicional catalana; Oleksandr Sora és d'Ucraïna, però toca música clàssica, jazz, tradicional hongaresa i russa; el contrabaixista Ivan Kovačević hi aporta l'essència del nord d'Europa; el percussionista Stelios Togias ha tocat aquest tipus de peces tota la vida, i el guitarrista Julien Chanal ve del reggae, la música moderna i la clàssica. El clarinetista malagueny Joaquín Sánchez toca diversos instruments populars del Mediterrani, i aporta una visió diferent de la música oriental, que també ha passat pel jazz o el flamenc, i jo vinc de la tradicional italiana, la gitana i el jazz. Cadascú aporta la seva experiència.
Reprendreu l'activitat de les jams al Raval?
Sí, el 14 de setembre, i en farem cada dimecres. Fa 5 anys que érem a El Arco de la Virgen, i és on ens hem creat, com si fos una evolució experimental que té com a resultat la BGKO. Però des del gener d'enguany ens hem traslladat a l'associació Freedonia.
Com és que tots els vostres concerts són un èxit? A Catalunya hi ha molts fans del klezmer o el so que produïu és atractiu per a qualsevol?
Sempre hem rebut una benentesa del públic molt gran. Tots els directes han agradat. Cal dir que som dels grups que venen més discos en directe. Això és degut al fet que som músics del directe, jams sessions, improvisacions, fem espectacles. La música tradicional sol arribar al cor de molta gent, i no deixa a ningú indiferent. La sort que tenim és que arribem a molt públic perquè toquem a escenaris molt variats, com places, auditoris, sales, teatres o fins i tot a "xiringuitus".
Tot i tocar música tradicional de diferents llocs, esteu triomfant aneu on aneu.
Som un grup internacional. La barreja que oferim agrada arreu i tothom hi està molt interessat. Entre tots parlem 15 idiomes, i això ens permet connectar amb moltíssima gent, parlar amb el públic anem on anem. Dels 22 països que hem visitat, tots ens han rebut amb molta hospitalitat. A Europa, en temps d'odi i egoisme, la unió de cultures genera curiositat.
El nou disc es publicarà el dia 9 d'aquest mes, i l'estrena oficial serà el 5 d'octubre a la sala Apolo.
.gif)
.gif)
