El temps perfecte de Funkystep & The Sey Sisters

Estrenem un videoclip i una nova cançó del debut, 'A Matter of Funk'

| 02/09/2016 a les 07:00h
Arxivat a: Enderrock, funk, música negra, entrevista, videoclip, estrena, the sey sisters
L'agrupació Funkystep segueix unida a The Sey Sisters, un projecte molt ambiciós de l'escena de la música negra. El seu primer disc, A Matter of Funk (RGB Suports), sortirà el 9 de setembre, i a Enderrock.cat avancem en exclusiva el videoclip de "Perfect Time" i la cançó "No Excuses". 

Funkystep & The Sey Sisters. Foto: Arxiu del grup

A partir d'una exitosa campanya de micromecenatge, Funkystep & The Sey Sisters han pogut finançar la gravació del primer disc en conjunt, A Matter of Funk (RGB Suports, 2016), que sortirà a la venda el proper divendres 9 de setembre. Una setmana abans i en primícia a Enderrock.cat parlem amb una de les tres germanes cantants, Edna Sey, i estrenem dues cançons, amb videoclip inclòs!



La vostra campanya de micromecenatge ha estat un èxit. Tots els micromecenes són catalans, o internacionalment heu tingut ressò? 
La veritat és que la campanya estava enfocada als de casa, perquè era com una mena de premi que volíem donar a la gent d'aquí. I la gran majoria dels col·laboradors són catalans, gent que ens segueix i veu que la nostra música va evolucionant. 

Això és perquè a Catalunya hi ha molt de públic de funk i soul. 
La veritat és que sí. Ens hem trobat molta gent que té ganes d'escoltar els clàssics del gènere, a tot arreu hem tingut molt bona acollida. M'agrada pensar que a Catalunya a la gent li agrada el soul. 

Aquest primer treball en conjunt conté lletres reivindicatives? 
És un disc bàsicament molt positiu, d'amor, de llibertat i de la importància de viure el moment. Dins aquests temes hi introduïm un aire reivindicatiu. Un d'aquests casos és la cançó que hem versionat, "Why am I Trated So Bad", de The Staple Singers, que reivindica els drets socials del poble afroamericà. De fet era un dels temes preferits de Martin Luther King, una cançó que dins el repertori funk no és dels més coneguts, però sí dels més reivindicatius. 



Com veus el panorama actual de la música negra a casa nostra?
 
Hi ha molts grups que fan música negra, no estem soles, la música negra s'està movent molt al nostre país, i volem que continuï sent així. La nostra música segueix agradant, i hi ha festivals que van sorgint a Catalunya i hi ha força demanda. Va bé que aquest tipus de música no només triomfi fora de casa. 

Al món del jazz hi ha poques dones intèrprets, i les que hi ha solen ser cantants. A les jam sessions el rol de la dona sol ser molt passiu i poques s'animen a sortir a improvisar. 
No sé ben bé per què. Les meves influències dins la música negra són de cantants femenines del jazz i justament he begut d'aquí. Suposo que la tradició jazzística està, com a tot arreu, dominada pel gènere masculí, no només interpretativament, sinó que sempre són al capdavant del grup. Per sort, la cosa està canviant i hi ha moltes dones i grups femenins que fan un pas endavant, i crec que d'aquí a poc la diferència no serà tan abismal. 

Esteu preparades per a la posada en directe?
Sí, la presentació oficial es farà al Mercat de Música Viva de Vic el 14 de setembre a la Carpa Negra, i allà el disc ja es podrà adquirir. A partir d'aleshores ens anirem movent a diferents poblacions, com ara el 15 d'octubre, que actuarem a la sala Apolo de Barcelona, dins el festival Connexions. 

Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais