"El nostre repertori es pot classificar en tres blocs", explica Estrada. "El primer recolliria la nostra faceta de cantautors, o cantautor amb tres caps, és a dir, hem fet una cançó amb lletra i música nostra que emergeix dins el propi grup. Es pot circumscriure dins els primers anys (1968-74)":
"Cada cop que el sol": "Esperança de canvi. Llibertat. Un món nou que apunta."
"El conte de la son": "D’aire medieval. El senyor feudal és a l’origen de tots els nostres mals."
"Les agulles del rellotge": "Tenim una versió cantada que fa referència a les morts més properes i sentides. Al disc es presenta com una composició instrumental en forma de sardana que ha recreat molt magistralment el mestre Xavier Guitó."
"Obrirem les portes a l'oratge": "'Després del que hem hagut de viure' tornem a projectar un món nou, semblant a 'Cada cop que el Sol'. Desaprendrem molt del que hem rebut per construir un futur on tinguem un lloc".
El segon bloc és el de poesia escrita per altres autors i musicada per Coses:
"El campaner de Taüll" (Miquel Desclot): "Poema premonitori d’allò que volem molts catalans i no acaba d’arribar mai..."
"El faroner del Cap de Creus" (Miquel Desclot): "Resistent. Ambiciós en l’espera: 'vindrà vermella fins als peus'. Aquest cop sí."
"El romanço de Floris i Blancaflor" (Miquel Desclot): "Poema amorós, imitant l’estil clàssic, però amb un llenguatge d’avui i amb el qual et sents bé. Amor galant però amb la cigales brandant."
"La galindaina de Riner" (Miquel Desclot): "Imitant l’aire de la poesia tradicional picantona. Avui és molt innocent i potser fa gràcia i tot."
"El Parenostre" (Miquel Martí i Pol): "Descripció molt precisa del que passava dins la fàbrica on va treballar ell, i semblantment dins les que nosaltres vam treballar."
"Carn de canó": "Ens va arribar a les mans un llibre d’un poeta extremeny (Luís Álvarez Lencero), un llibret senzill ple de poesies escrites amb l’estómac, amb la veu del carrer, contundent com les palpitacions que nosaltres sentíem. En vam fer una adaptació lliure al català."
El tercer bloc és el de la poesia popular, anònima o no, generalment de temps ja molt reculats, però que tenen interès actualment per tant com toquen temes intemporals. "Les poesies pertanyen al llibre que va editar Joaquim Marco després d’una encomiable recerca: Poesia popular i política del segle XlX. Nosaltres hi vam posar música i les hem donat a conèixer." A aquest bloc hi pertanyen cançons com "Quins adelantos! 1870", "Au jovent via fora!" o "Via fos sagramental", i altres:
"Cançoneta de Nadal": "L’autor és en Francesc Llenas, que pels volts del 1884 publicava coses satíriques com aquesta, i hi vam posar música. Textos molt intrèpids per l’època que escrivien amb una llibertat que ja l’haurien volgut en temps posteriors."
"Filipus Quintus": Es tracta d’uns goigs gens religiosos, dels que escrivia la gent senzilla per enriure’s i criticar els poderosos, tot imitant la forma dels goigs eclesials. Aquest text el va publicar la revista satírica el Cu-Cut cap al 1903. Nosaltres hi vam posar una música com si fos un vestit, i avui la passegem.