Canta-li sense parar, però vés amb 'cuidadu'

La gravació de les "Corrandes de Viladecavalls" és interessant per molts motius. En primer lloc, val molt la pena escoltar la lletra, on Anaís Falcó i Christian Simelio expliquen, en vers i a la seva manera, per què són tan valuoses, tan fràgils i tan divertides les cançons de text improvisat. Pel que fa a la melodia, és tradicional i s'interpreta actualment en clau coral a Viladecavalls per caramelles.

Però a través de l'àvia de Gerard Díaz (l'acordionista del grup, que acompanya les veus al costat del guitarró de Marc Torrent), han pogut constatar que temps enrere, en aquest poble vallesà, com segurament en altres, també es cantava a veu sola i amb text improvisat. I aquesta base històrica els ha donat peu a fer aquesta interpretació, que acaba com acostumen a acabar les cantades, amb tothom repetint la tornada, que és força eloqüent:


La gravació s'ha fet a l'entorn modernista de l'Aliança de Sabadell (tres dels quatre integrants que formen la base de Corrandes Són Corrandes són orgullosament sabadellencs).



Darrere la frescor d'aquest enregistrament hi ha molta feina, molt de fonament i molt de perquè. La cançó de text improvisat s'interpreta en mil variants arreu del món. Als Països Catalans n'hi ha abundants exemples, del cant d'estil valencià a les gloses de Mallorca i Menorca, passant per la jota ebrenca. Corrandes Són Corrandes treballa especialment a partir de la tradició oral dels pobles vallesans i, a través de diverses propostes i espectacles, mira d'explotar un vessant, el de l'escenari i el cantador 'professional' o 'especialitzat', que a la Catalunya Vella no està tan implantat com l'àmbit més tavernari i lligat a la participació 'passada per alcohol'. Així, per exemple, han muntat un espectacle vinculat a Nadal amb un altre il·lustre músic vallesà, l'arpista Josep Maria Ribelles, i per al juny de l'any vinent preparen un nou muntatge més vinculat a la dansa. Es nota molt que s'han preocupat per conèixer i relacionar-se amb altres improvisadors d'altres tradicions més robustes o més esteses  (bascos, cubans, gallecs...). I en paral·lel, van allà on se'ls demani per adaptar-se al format o la funció que demani la festa o l'entitat organitzadora de torn. Al cap i a la fi, això és el que han fet sempre els músics tradicionals.

Podríem seguir escrivint, però els textos escrits són textos fixos i les corrandes són una altra cosa, més fugissera. De manera que és millor buscar l'agenda de Corrandes Són Corrandes i anar a escoltar els textos que canten arreu, fugissers i canviants en funció de cada situació.