òpera

Tot esperant 'Elektra'...

Crònica de la darrera representació de 'Le nozze di Figaro' al Liceu

| 21/11/2016 a les 14:59h
Arxivat a: 440Clàssica, Gran Teatre del Liceu, Le nozze di Figaro, Mozart
Le Nozze di Figaro | Gran Teatre del Liceu / Antoni Bofill
Le Nozze di Figaro s'ha representat les darreres setmanes al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Oriol Pérez Treviño va anar a la representació del passat 20 de novembre de la coneguda òpera mozartiana i aquesta n'és la seva crònica.

Va ser l’erudit i intel·ligent crític madrileny José Luis Téllez qui va batejar Le nozze di Figaro com l’òpera més bella del món. La saviesa en la construcció dels personatges, en especial en aquells aspectes relacionats amb el binomi text/música, i el fet que sigui una òpera que pot ser llegida talment com el cant del cigne de l’Antic Règim i del despotisme il·lustrat són algunes de les realitats que fan que, dos-cents trenta anys després de la seva estrena al Burgtheater de Viena l’1 de maig de 1786, continuï sent una òpera atractiva i que encara diu coses a l’espectador.

Potser això és el que més explica el fet que la direcció artística del Gran Teatre del Liceu hagi tornat a insistir per aquest títol mozartià en la direcció escènica de Lluís Pasqual que ja havíem pogut veure al colosseu líric de la Rambla els anys 2008 i 2012. Un cop finalitzades les diferents respresentacions d’aquesta magnífica òpera bufa és un bon moment per analitzar el que ha pogut ser aquesta òpera en el conjunt de la temporada liceística.

La primera realitat que cal esmentar, així, ha estat l’encert de concebre aquest títol com una espècie de gimnàstica orquestral abans d’abordar el que, a priori, ha de ser un dels plats forts de la temporada: l'Elektra de Richard Strauss en la darrera producció signada per Patrice Chéreau, mort el 2013. Orquestralment, abordar Strauss és d’una dificultat extrema, i res millor que un treball previ de conjunció i afinació a través de Mozart. Més enllà dels resultats sonors assolits en aquestes Noces, hem de reafirmar que l’elecció feta en el seu moment per Josep Pons com a director musical de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu comença a donar alguns fruits destacables. I no pas, també cal dir-ho, perquè ens trobem amb uns resultats excelsos, sinó per una correcció i ajustaments estilístics que, perquè enganyar-nos, eren del tot impensables en l’orquestra del Liceu fa uns anys.

Sense ser Pons un especialista en la interpretació històricament informada, no és menys cert que ha sabut assolir uns equilibris i empastaments tímbrics realment meritoris. D’altra banda, abordar unes Noces és inserir-se en una de les màximes creacions en la història del gènere on la part teatral és fonamental per a la tensió i dinàmica de l’obra. Amb alguns alts i baixos i alguns moments de problemes de connexió entre l'escena i el fossat (si més no, en alguns moments de l’acte II en la funció del 20 de novembre a la qual nosaltres vam assistir), no és menys cert que hem pogut gaudir d’una representació més que correcta, amb alguns moments que bé haurem de recordar. En especial el concurs d’Anett Fritsch com a Comtessa. Si ja el desembre de 2013 vam gaudir de la seva presència en una versió en concert d’aquest títol mozartià al Palau de la Música sota la direcció de René Jacobs (on Fritsch va fer el personatge del patge Cherubino), ara n'hem gaudit amb una sensibilitat i gust extraordinaris com a esposa del Comte d’Almaviva.

Tampoc volem deixar de destacar el concurs de la soprano terrassenca Elena Copons (Susanna) i la mezzo gironina Gemma Coma-Alabert (Cherubino), que han demostrat com les nostres veus poden estar a un nivell alt i esplèndid, sense haver d’envejar altres eleccions que, massa sovint, realitza el Liceu. Si, en realitat, creiem i considerem que un teatre com el Liceu ha de constituir-se com una de les estructures d’estat de la hipotètica i somiada república catalana, bo seria que des d’ara mostrés un posicionament més decidit a favor de talents i veus com les esmentades, escollides tan sols per a dues funcions. La resta de solistes, amb resultats més o menys reeixits, van saber edificar l’arquitectura vocal posada al servei d’un entramat teatral que, tanmateix, troba la seva explicació en l’obra de Beaumarchais que va servir com a base per a l’extraordinari llibret de Da Ponte: La jornada boja.

En definitiva, un correcte Le nozze di Figaro que ha estat com un punt d’espera a l’arribada de l’Elektra que promet emocions fortes en una coproducció feta amb L’Scala, el Metropolitan, Aix-en Provence, Unter den Linden i l’Òpera Nacional Finesa. Caldrà estar atents.

Contingut relacionat

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Txarango | Michal Novak
01/01/1970
És l'onzena cançó del tercer disc, 'El cor de la terra' | L'àlbum complet es publicarà demà
01/01/1970
L’exlíder de Radio Futura repassarà la seva trajectòria en clau simfònica | Al Teatre grec de Montjuïc tindrà la complicitat de la Banda Municipal de Barcelona
01/01/1970
L'espectacle per als més petits de la casa
Aquest diumenge 5 de març a les 20 h Wag & Jo seran al Born Centre de Cultura i Memòria en el marc del cicle Bornet de Cançons amb l'espectacle Jun i el Follet del Vent. Pensat per als més petits, tampoc deixarà indiferents els avis, pares, tiets o germans que els acompanyin.
01/01/1970
Fins al 15 d’abril hi ha obertes les inscripcions al web del concurs
La dissetena edició de la plataforma més important de la música emergent en català obre les portes a grups balears i valencians, i es consolida amb més concerts, més premis i més col·laboradors.
01/01/1970
Amb actuacions de Ca Vell, Eduard Gener i Edward Estlin, entre altres
A una setmana de l'entrega dels Premis Enderrock 2017, acostem la música a les biblioteques de la ciutat de Girona: un total de deu concerts en tres dies i amb una durada de 30 minuts cadascun. També hi haurà una Viquimarató musical el dissabte al matí. 
01/01/1970
El Teatre Romea acull una òpera-rock basada en l'obra del poeta
Verdaguer, ombres i maduixes és el títol de l’òpera-rock que Obeses presentarà de l’1 al 5 de març al Teatre Romea de Barcelona. L’obra ja es va poder veure a Vic amb motiu de la clausura de 'Vic, capital de la cultura catalana 2016'.
JoKB | Arxiu de l'artista
01/01/1970
Estrenem "Mil crits", el nou clip del grup igualadí JoKB | El senzill és un cant a les vivències que els va portar el seu primer disc d'estudi, 'Camaleònic' (autoeditat, 2015)
Txarango | Bernat Almirall
01/01/1970
Aquest és el primer avançament del tercer disc de la banda, que es dirà 'El cor de la terra'
Les Absentes | Arxiu de l'artista
01/01/1970
Enderrock estrena "Moviment pèlvic", el nou clip de Les Absentes | Una versió a la catalana de "The Time Warp", de la pel·lícula The Rocky Horror Picture Show
9Son | Andreu Robusté
01/01/1970
La banda barcelonina de rumba i mestissatge 9Son engega la gira estiuenca que els durà a més d'una vintena de municipis, entre ells el festival Bioritme i les Festes de Gràcia. Per anar fent boca estrenem un nou videoclip carregat de color i bona sintonia!