Donallop, incògnites existencials

Fa dos anys que vau presentar #Milestones (autoeditat, 2014) i Te'n recordes (Espora Records, 2015). Ara esteu a punt de presentar el nou àlbum. D'on sorgeix i quin concepte hi ha darrere?
Ens motivava la idea d’enregistrar un disc amb un autèntic productor, amb la voluntat d’obrir el nostre ventall sonor, experimentar i deixar-mos endur per saber fins on podíem arribar. El concepte que hi ha darrere el disc és curiós. La nostra idea era fer un disc la finalitat del qual fos ell mateix, és a dir, no volíem fer un disc com a mitjà per a un altre fi. L’objectiu era purament musical, i això ens ha donat moltes alegries, ja que ha estat el mateix disc que després ens ha dit el que havíem de fer.

Heu deixat Mallorca i us heu mudat a Catalunya. Com enceteu la nova etapa com a grup?
Aquesta és una altra exigència que ens ha fet el disc. L’encetem amb una alegria descomunal, el final de la gira #AubonsiMagranesTour està coincidint amb les mudances, el tancament del disseny, amb una traca final de concerts que ens ha dut, per exemple, fins a Xile, a 12.000 quilòmetres de casa, amb la nostra música. Tenim molta il·lusió per l’oportunitat de poder treballar en el nostre projecte i poder ampliar la nostra família de llobatons i llobatones, tant al País Valencià com al Principat i més enllà. A més, el nostre cau és ara a Solsona, un poble preciós per seguir component cançons i projectar el futur de la nostra carrera artística. Ens sentim com a casa.

Us moveu en l'àmbit del pop i el folk, però pel que podem sentir als nous avançaments “Aubons” i “Magranes” que avui estrenem a EDR, hi poseu per primera vegada bateria, baix, sintetitzadors i guitarres elèctriques. Buscàveu fer alguna cosa nova?
Teníem moltes ganes d’obrir el nostre ventall sonor. Volíem experimentar com sonarien les nostres cançons acompanyades d’una secció rítmica. Volíem treballar nous elements dins les cançons, així com jugar amb les intensitats i els matisos. Poder compartir la nostra música amb altres persones és una cosa guapíssima, i hem tingut molta sort de trobar la gent indicada.

Per primer cop treballeu amb un quartet de pop... Com va el canvi de format?
A cada treball hi ha hagut un nou pas. Del duet acústic al duet elèctric amb loops, d’aquí a un quartet amb corda, i ara un format de quartet pop. Ens hi sentim molt a gust. Aquest any hem treballat amb diversos músics que també són amics nostres i ha estat molt especial. Hem pogut obrir concerts de Zahara , Manel i L.A. , entre d’altres. Això ens ha suposat una pressió ben elevada que des de la nostra perspectiva hem sabut gestionar, i el que és més important, ens ho hem passat genial damunt i davall els escenaris, coneixent nous companys i companyes.

Com ha anat el procés de creació del disc? I la feina amb Paco Loco?
Per primera vegada ens vam centrar en primer lloc i únicament en la part musical del disc, el que és essencialment la composició de cançons. Quan vam anar a Cadis, algunes estaven en una fase germinal o bé no acabaven d'encaixar amb la resta. Amb Paco Loco vam treballar d’una manera que no havíem fet abans. Amb ell es treballen una o dues cançons per dia. Absolutament tots els elements de la cançó s’enregistren en una sola sessió, i en sorgeix una obra com la dels pintors impressionistes, els artistes que anaven al camp a plasmar un paisatge i només tenien aquells moments per captar la llum, l’atmosfera i l’essència de l’obra en qüestió. Així treballa Paco, en un matí intenta captar la màgia d’una cançó, i després res hi sobra ni hi falta.



Del disc ja vam poder sentir l'avançament d'"Aubons", unes plantes de les Balears, i ara avancem "Magranes". L'imaginari de Mallorca segueix ben impregnat a la vostra música?
Mallorca és la casa de la majoria de les nostres cançons. Algunes creacions sí que sorgeixen fent camí en les gires, però on hem cuinat la major part de la nostra obra és a Mallorca. Ens empapem de les històries del nostre voltant, de la bellesa de l'illa, i per a nosaltres suposa una paradoxa el fet que un lloc amb tant de magnetisme és converteixi moltes vegades per la seva força en un fre més que no en una plataforma. Nosaltres seguirem anant i venint, bevent de la seva energia i cantant-ho al món.

Vosaltres sempre heu donat molta importància a les lletres i als conceptes. En què us heu inspirat per a aquest nou disc?
En els Misteris de sa vida, aquelles preguntes sense resposta que guien la nostra existència, una recerca sense fi per trobar-se un mateix i retrobar l’altre. Una consciència de la finitud i del pas del temps, i de com a través del dolor i el sofriment un pot trobar una mica de llum. Vam tenir la sort de poder veure en directe el passat mes de juny Rayland Baxter , un músic de Nashville, que en una de les introduccions a una cançó bastant trista, “Rugged Lovers”, explicava que el seu lament era a la vegada fruit de la joia de viure. Ens va encantar la seva manera de veure la música, amb la qual ens sentim bastant identificats. És una expressió tràgica de la vida que ha d’acabar en una catarsi.

Quina història s'amaga darrere “Magranes” ?

“Magranes” és la trobada de l’home amb la dona en l’existència i la vida. La cançó diu “cada home en cada dona” però també es podria cantar “cada dona en cada home”. Tots tenim masculinitat i feminitat a parts iguals, tot i que el sistema ensenyi als homes a ser homes i a les dones a ser dones. Pot semblar una reflexió senzilla i òbvia, però la realitat no es mostra d’aquesta manera i és un punt que s’ha de treballar a tots els nivells, si es vol arribar a un equilibri. També s’inspira en un poema dedicat a la germana d’en Pere [Bestard, un dels components de la banda] i la seva parella, “Joan Miquel i Marta”.