El conflicte bèl·lic de Pol Fuentes

Pol Fuentes Foto: Juan Miguel Morales

El títol del disc és Una nova guerra. Quina és la que vols plantejar?
De fet seria quines... Jo sempre dono molta importància als títols, i al final té almenys tres interpretacions. La primera, la més òbvia, és que enceto una nova etapa musical, amb la lluita que implica de defensar un projecte. La segona ve del fet que sempre he escrit a partir dels obstacles que m’he trobat a la vida, i el disc recull els que he tingut els últims dos anys. I finalment em sumo a molta gent del cinema i la música que agafa la metàfora de la guerra i de la vida com a cursa d’obstacles, i com aquests li donen sentit, és a dir, no com una cosa negativa. I Una nova guerra és intentar avançar per la vida i, davant de nous obstacles, en lloc de maleir-nos i sentir que tenim molt mala sort (quan això de la sort és relatiu), és entendre que la vida és això, els obstacles que ens anem trobant: la lluita.



Al senzill “Amic voltor” cantes ‘La nafra sota el meu melic’, ‘l’amistat és el més gran tresor’, ‘vaig provar de cosir-me el ventre esgarrinxat’... És una variació del famós conte “El corb” d’Edgar Allan Poe?
“Amic voltor” és el single. És la metàfora que ens vam inventar amb la meva companya, Elisenda Solsona, per descriure una relació d’amistat tòxica. En alemany hi ha una paraula que es diu schadenfreude que descriu l’alegria pel dolor d’altri. És una paraula que vol dir això. I és un fet que es dóna en les relacions humanes d’aquí, però que som prou hipòcrites per amagar-ho, o la nostra llengua no ho reconeix. En canvi, l’alemany ho posa sobre la taula i ho contempla. I la cançó parla del tipus de relació d’amistat que és més fàcil de gestionar quan l’altre té un moment de dificultat, quan l’altre està malament, jo et cuido i estic amb tu, però que, quan aquest amic té una alegria, això li genera enveja i per tant distanciament. El tipus d’amics que no hi saben ser quan les coses van bé, i sí quan les coses van malament. La imatge del voltor és aquell que s’alimenta només del dolor de les teves entranyes.

Sembla beure una mica del mite de Prometeu també...
Sí, de fet al videoclip el voltor és un aviador antic. Jo surto de la casa i tinc molt de mal de panxa, baixa l’aviadora, se’m menja el mal que tinc i em dóna un 'xute' de benestar. Fins que vénen les pluges torrencials i l’aviador no pot volar. Llavors, com que estic sol, m’he d’aprendre a cosir la ferida jo sol. I quan envio la invitació al voltor per celebrar que ja no tinc dolor, ell està gelós perquè ja no el necessito, i en lloc d’alegrar-se'n perquè jo no tinc aquest dolor, el que fa és distanciar-se de mi.

I la trompeta que apareix en aquesta cançó és emblemàtica.
M'agrada haver-hi inclòs la trompeta d'un noi de divuit anys, Arthur Jublot, que és un supertalent i és un cosí de l’Eli. Els passatges sonors són improvisacions seves.