Tony Doogan, de l'indie internacional a Els Amics de les Arts

Els Amics de les Arts. Foto: Arxiu del grup

Els Amics de les Arts són una de les bandes més populars a Catalunya. Què et sembla la seva música?
M'encanten i m'encanta la seva música. Són contadors d'històries i intenten fer que la música que sona darrere les seves històries soni interessant. No són una banda avorrida ni secundària com tantes altres, i això és el que em va atreure d'ells.

Com vas treballar en la producció de les cançons?
Vaig venir a Catalunya durant uns dies per fer una mica de preproducció i definir el que pensava que seria una bona idea per a algunes de les cançons, però en gran part la meva feina ha consistit només a animar-los a empènyer els límits del que havien estat fent fins ara. Els vaig dir que pensessin en gran i ho van fer. Vam enregistrar-ho tot al juliol, treballant una cançó cada dia. Això va ser important perquè cada tema tingués el seu propi so. Fins ara hem estat fent altres sessions diverses. Ara mateix som a Glaswow acabant les mescles.



Vas notar algunes diferències culturals en la manera de treballar, o el procés de fer una cançó sempre és el mateix?
És similar però lleugerament diferent. Al Regne Unit, culturalment la gent no és gaire expressiva i no discuteix gaire les seves emocions. Tot i així el sentiment i l'emoció són dues coses que jo passo molt de temps intentant transmetre. Per als catalans amb qui he treballat, això no és un problema. El que passa pel cap surt per la boca. És una cosa que m'agrada. És directe i passional.

Tenien molt clar el que volien fer, o vas poder aportar moltes noves idees?
Jo no sóc Donald Trump! No sóc autoritari ni demagog. Vam discutir algunes idees que tenia a trets generals per a la banda i els vaig dir que podien fer el que volguessin sense preocupar-se que la música que estaven creant no fos bona. Això és tot. Vam treballar com un equip en tots els aspectes del disc. Aquesta és la meva manera de treballar.

Els coneixies abans? Coneixes altres grups catalans?
No gaire. No és usual que la gent del Regne Unit escolti música en llengües estrangeres. Evidentment hi tinc una connexió més gran que la majoria gràcies a la meva relació laboral amb artistes espanyols i amb Sony Music, però és un món tan diferent que és molt complicat escoltar qualsevol d'aquests artistes fins que piquen a la porta.