Quan Tuset Street era el centre

Un llibre i una exposició recorden l'emblemàtic carrer

| 11/01/2017 a les 07:00h
Arxivat a: Enderrock
Va ser a la meitat dels anys seixanta quan el carrer Tuset de Barcelona es va convertir en l’epicentre de la vida pop de la ciutat. Als establiments d’aquest carrer i als adjacents és on va néixer i va créixer l’anomenada Gauche Divine i on es van concentrar un bon nombre des establiments emblemàtics del moment. Ara, se li ret homenatge amb una exposició que engega el 25 de gener.


Inspirat en el Carnaby Street londinenc, el fotògraf Oriol Maspons va batejar-lo com a Tuset Street. Cinquanta anys més tard, el dissenyador Guillem Celada recupera la memòria de Tuset Street amb una petita exposició i amb l’edició d’un llibre-objecte que recull els 27 articles de la secció ‘Tuset Street’ que Àngel Casas va publicar a la revista Tele/Estel

“Jo volia fer una publicació per tornar a presentar la secció de Tele/Estel que es deia 'Tuset Street' i que signava Àngel Casas. A partir d’aquí em va arribar la proposta d’una perruqueria que hi ha a Travessera-Tuset (el número 71 de Travessera de Gràcia) de muntar-hi una exposició. Vaig trobar que era el lloc ideal perquè el context era perfecte per parlar del carrer. Per això el que havia de ser una publicació s’ha anat ampliant amb un discurs expositiu. Han aparegut uns pòsters que van fer per promocionar del carrer el 1968 sis grafistes de Barcelona i que ara serà la segona vegada que es podran veure junts. Són sis dibuixos molt pop amb el lema Tuset Street”, explica Guillem Celada.

L’exposició s'inaugurarà al local el 25 de gener a les 20.00 h i estarà oberta fins al 31 de març. Serà visible tant des de fora de l’establiment com des de dins, tot i que els que ho facin des de l’interior tindran l’oportunitat de sentir el so original d’un fragment de 5 minuts de la pel·lícula Barcelona Show de Carles Barba de 1967, en el qual es parla del carrer Tuset i del que suposava per a la Barcelona del moment. L’exposició es completa amb una peça de nova creació: “És una placa de marbre com les que hi ha per Barcelona per indicar els noms dels carrers però en lloc de posar-hi ‘Carrer Tuset’ hi ha escrit ‘Tuset Street’, que és com en realitat mai es va dir el carrer. L’exposo allà amb la intenció que finalment pugui acabar instal·lada al carrer i serveixi per patrimonialitzar aquell fenomen sociològic”.

Al llibre-objecte –que es pot adquirir per 35 euros a la perruqueria– hi trobem la reproducció a la mateixa mida de tots els articles Tuset Street d’Àngel Casas i també un fanzín amb un text de Celada a tall d’introducció, un escrit de la professora de BAU Maria Àngels Fortea i una entrevista a Àngel Casas. “És una publicació entesa com un llibre d’artista. Només n’hem fet 100 i estan tots numerats. La carpeta porta el logo de Tuset Street a la portada i hi ha la relació d’articles a la contraportada. A dintre, a la part dreta i dins la bossa hi ha els 27 articles i el fanzín. És una possibilitat de fer una immersió a la incipient cultura pop del moment.” Per als amants de la numerologia, cal anotar que la secció va tenir 27 articles i que es publicaven a la pàgina 27 de Tele/Estel.

Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El músic de Sant Feliu de Llobregat va presentar el seu disc "Ara som gegants" a la muntanya del Tibidabo
Valtonyc al Festival Strenes de Girona
Valtonyc al Festival Strenes de Girona | Xavier Mercadé
01/01/1970
Parlem amb una de les represetants del grup de suport al raper mallorquí, un dia després d'haver assistit a l'acte al Parlament Europeu
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El documental es podrà veure per la petita pantalla el 28 de maig a les 22 h
Fotograma del videoclip de Mascarats
Fotograma del videoclip de Mascarats
01/01/1970
Al clip hi apareixen Jordi Borràs, Gabiel Rufián, Mireia Boya, Montse Venturós, Joan Coma i representants d’organitzacions a favor de la República
Captura del videoclip
Captura del videoclip | Arxiu de l'artista
01/01/1970
En el marc del col·lectiu No Callarem, el món dels cantautors s'uneix per presentar un videoclip de denúncia a les repressions de l'Estat | Sílvia Tomàs, Opoloh, Sisu, Mateoólika, Ual·la i Lidia Uve són alguns dels músics que apareixen a la cançó