Clara Peya homenatja les dones

Estrenem les cançons "Jitka" i "Galone", del nou àlbum 'Oceanes'

| 10/01/2017 a les 15:00h

Al llarg de 12 anys de carrera musical, l'artista incombustible Clara Peya és cofundadora de la companyia de teatre-dansa i música en directe Les Impuxibles i ha compost múltiples músiques per a espectacles de teatre i dansa. La barcelonina ha tret sis discos amb el seu nom i el proper 20 de gener presentarà el setè, titulat 'Oceanes' (Temps Record, 2017), un homenatge a les dones de la seva vida a través de l'aigua. La cita serà al Sant Andreu Teatre, dins el cicle EnciSAT!

Clara Peya. Foto: Kiku Piñol

La pianista Clara Peya és feminista, i el nou disc vol ser un homenatge a les dones que han passat per la seva vida i a les quals tenia coses a dir, des de la mare i germana fins a les amigues. Oceanes (Temps Record, 2017) conté onze composicions dedicades de manera abstracta a dones properes a través del concepte de l’aigua, i hi ha incorporat també un tema hip-hop que és un tribut genèric.

Segons la mitologia grega i romana les oceànides són nimfes, filles d’Oceà i Tetis, i cadascuna té un nom de llac, font o mar. "Fa molt de temps que m’interessava parlar de l’aigua, de la profunditat, la immensitat, del no-control i de la no-retenció. Tots els discos que gravo han de tenir un motor global, un element bàsic que trobo a faltar en la música", assegura l'artista. En aquesta nova creació converteix algunes de les dones que han passat per la seva vida en Oceanes, "dones d'aigua, princeses indomables".



Per a aquest setè àlbum, Peya s’ha acompanyat dels músics Vic Moliner (contrabaix), Sandra Sangiao (veu), Dídak Fernández (bateria i percussions) i Panxi Badii (electrònica de textura i d’ambients). "Tots els músics tenen un alt nivell d’improvisació, no pel que fa a llenguatge de jazz, sinó per la seva obertura musical i instrumental i per la seva capacitat de crear textures, ambients i sensacions... perquè passin coses." El 20 de gener es presentarà en directe al cicle de música EnciSAT! del barri barceloní de Sant Andreu.

Per anar fent boca per a la cita estrenem dues cançons de l'àlbum. La primera, "Jitka", és un tema instrumental, que parla d'una actitud a la vida que és el "jo puc amb tot", i de la "superació com a caràcter", explica la música. La cançó és una de les més canyeres del disc, i fa referència "a una dona empoderada que sempre va endavant, una d'aquestes persones que tenen la fortalesa de no aturar-se davant de res", explica Peya, tot i que assegura que això "no vol dir que no senti i no pateixi".



L'altra peça és "Galone", cançó que parla d'una història que no pot ser, que en aquest cas és d'amor però que pot aplicar-se "a qualsevol àmbit". "La cançó reflecteix aquell moment en què prens una decisió a contracor, perquè malgrat que el que l'altra persona et dóna és increïble, hi ha alguna cosa que no ens fa bé. I això et pesa infinit i és molt dur i molt difícil, però ho sents així", comenta l'artista.
Arxivat a: Enderrock