Carme Forcadell: «Al procés que viu Catalunya li posaria una òpera»

La presidenta del Parlament de Catalunya, la dona política més important del país, sempre sent clàssica a la feina, a més dels clàssics durant la resta del dia. Carme Forcadell entén la música globalment, com una de les raons per viure. 

Quin paper té la música en la vida de la presidenta del Parlament?
La música és companyia, i crec que és un dels motius per viure.

És un element de socialització política?
Més que de socialització política, diria que de socialització de manera general. La música és per compartir. Segur que a gent de la mateixa edat amb ideologies molt diverses els han agradat les mateixes cançons. Estic segura que els Beatles han marcat tota una generació tant si has viscut a Catalunya com a la Gran Bretanya o a Polònia, per posar un exemple. I el mateix amb els Rolling Stones. La música és global i la globalització fa que vagi més enllà de la política.

La música en català forma part del seu dia a dia, o va ser més en altres moments de la vida?
Crec que he escoltat més música en català en altres moments, especialment quan anava a concerts... Però ara com que escolto sobretot música per treballar, m’agrada posar-me música clàssica. En canvi, si vaig amb cotxe prefereixo escoltar música en català.



Hi ha algun artista dels Països Catalans que li sigui referencial?
M’agrada molt Obrint Pas, o m’agradava perquè ara ja han desaparegut. I també Raimon, però crec que Obrint Pas era molt del País Valencià i com que sóc del Baix Ebre, que és a mig camí, em sentia molt identificada amb el tipus de música que feien, que es vinculava amb la música de les bandes.

A part dels clàssics, quins referents de la música en català té actualment?
M’agraden molt –i ja sé que estan molt de moda!– Els Catarres. També m’agraden els típics grups clàssics com Sopa de Cabra, Els Pets...

Com veu la situació de la música catalana?
Malgrat tot el tema de l’IVA, crec que la música catalana té bona salut. Hi ha molts grups, molta creativitat i la gent va als concerts, tot i que evidentment podria estar millor. Sempre es pot estar millor!

Carme Forcadell. Foto: Juan Miguel Morales

Ara més com a comunicadora que com a política, quin creu que és el paper dels mitjans en la difusió de la música i la cultura?
Tenen una responsabilitat amb la llengua i la cultura del país. Alguns ho han fet bé, altres malament... I ja sabem que moltes vegades el que prima és el més mediàtic; no la qualitat d’un grup o cantant concrets, sinó el que ven més.

Enguany Monserrat Roig capitaneja la cultura catalana en celebrar-se el 25è aniversari de la seva mort, i l’any que ve ho farà Maria del Mar Bonet, que complirà 50 anys de carrera. Això, però, no és l’habitual. Creu que la cultura encara és un món d’homes?
Sí, completament. Clar, quan és aniversari se celebra. Només faltaria que no es reconegués ni en aquestes ocasions! Però normalment si penses en un grup musical segur que el que et ve al cap tot són homes. A la cultura passa com a tots els àmbits de la vida, que el que hi ha és un reflex de la societat. I malauradament encara tenim aquests tics masclistes i una gran desigualtat.

Carme Forcadell. Foto: Juan Miguel Morales

Així, quins reptes creu que té una dona que vulgui dedicar-se a la música?
Crec que té els mateixos reptes que un home però a més a més ha de demostrar constantment que ho sap fer i que és capaç de fer-ho bé. A banda que ha de compaginar moltíssimes vegades la vida familiar amb la vida professional. Això és una situació que malauradament encara no tenim resolta com a societat.

Quina música posaria al procés que viu actualment Catalunya?
Posaria música clàssica, una òpera. Però no sé quina anomenar, perquè el problema és que la gran majoria acaben en tragèdia, saps? Es mor el protagonista, es mor la parella... Potser hi posaria la Flauta màgica de Mozart, que m’agrada molt, o el Bolero de Maurice Ravel.

I a l’Estat espanyol?
Potser una sarsuela, però tampoc sabria dir quina.