L'aura diferent d'Apol·lònia

Apol·lònia. Foto: Miquel Navarro

Recordes el dia que Maria Cinta va anar al teu concert a Santanyí?
I tant que ho recordo, era a la Colònia de Sant Jordi. Jo feia el repertori que acostum a fer, versions d'Amy Winehouse, Aretha Franklin, Etta James... En acabar ens varen presentar i ella de seguida em va demanar si estava interessada en el projecte no m'ho vaig pensar gaire, vaig dir que sí. Quan vaig escoltar les cançons em varen agradar molt i de seguida els hi vaig veure una forma per expressar­­­-les amb la meva veu.

Tu vas més piano i veu, i ella és més guitarrista i cantant. En què us assembleu i en què no?
Convergim en l'energia que posam a cada nota, i divergim supòs que en l'estil (més soul que cançó).
Crec que tots tres –amb els productors Maria Cinta i Toni Pastor– hem estat un bon equip. És tota una experiència per a mi fer feina amb gent com ells dos, que ja tenen rodatge dins aquest món.

Qui ha triat les onze cançons del disc?
Principalment jo mateixa, Maria Cinta m'ha donat carta lliure. Ella és molt gran com a música, i també com a persona, cosa que conflueix en les seves cançons.

És dels pocs referents de dones músiques en aquest país als anys 60. Quins referents tenies tu?
Maria del Mar Bonet. I Antònia Font m'ha marcat molt. També m'agrada Guillem d'Efak, pel color i la profunditat de la seva veu.



A Maria Cinta molta gent la recorda com la nena prodigi de la Nova Cançó (hi va debutar amb 12 anys), però tu has triat la segona o tercera etapa compositiva de la cantautora, la de maduresa. Quins encerts li veus com a compositora o què et transmeten les seves cançons?
Crec que Maria Cinta no és només una nena prodigi, és molt més que això, de fet jo valoro molt més la segona i tercera etapa de la seva carrera artística, perquè és la que la defineix.

Què has aportat tu a les cançons amb la teva veu (ella t'ha definit com a 'greu, negroide, càlida')?
Penso que potser li he aportat una altra aura, ni millor ni pitjor, només diferent. Durant aquest projecte he viscut un moment de canvi personal, per això ha estat intens. A més, Maria Cinta s'ha convertit en part de la meva família, me l'estimo molt perquè sempre està disposada a escoltar­-me i aconsellar-me en tot.

Força cançons de Maria Cinta parlen de desamor i solitud, però també té algun apunt que s'allunya de la vida interior de l'artista, com "Pols blanca". Què t'ha explicat dels temes de les cançons?
Per reinterpretar cançons primer les has de descodificar. Així els pots donar la teva interpretació de bell nou i de manera més pura.

Al disc hi surt molt la ràdio... Per a ella és d'on li arriba sobretot la música? I tu, més de la generació Youtube o Spotify, per on t'arriba?
Tot i que som de generacions diferents, per mi la ràdio sempre ha tengut un punt de màgia especial.

Ets de família de músics? En quins locals has tocat?
Sí, el meu pare i el meu avi són cantants.

Amb aquest disc faràs el salt al Principat i als Països Catalans?
M'agradaria molt poder arribar a més gent.